El govern va acordar dimarts passat sol·licitar al Tribunal Constitucional espanyol l'aixecament immediat de la suspensió cautelar del decret llei contra la pobresa energètica amb l'objectiu de garantir que les famílies en situació de vulnerabilitat estiguin protegides aquest hivern dels talls de subministrament de gas i electricitat. El Govern formalitzarà les al·legacions pertinents contra el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la norma, "per protegir els ciutadans i les competències de Catalunya". A més, el Govern prepara un fons solidari i manté converses amb empreses energètiques amb l'objectiu de pal·liar els efectes la suspensió del decret.

La querella també es podria dirigir contra el titular de la conselleria vinculada a la confecció de les paperetes del 9-N, elaborades per presos de les presons catalanes. Segons les mateixes fonts, la fisalia es pot pronunciar demà al matí sobre aquesta qüestió.

Aquestes últimes hores, dirigents del PP com Alícia Sánchez-Camacho, i alguns mitjans espanyols han donat per fet i han anunciat que la fiscalia presentaria la querella aquest mateix matí, detallant els delictes de què s'acusaria el president Artur Mas. 

'No he rebut ni rebré cap indicació del govern ni pel que fa a les formes ni pel que fa al moment de presentar-lo', perquè 'tinc absoluta llibertat' i 'actuarem quan creguem que hem d'actuar, ni abans ni després', ha dit.

La fiscalia, a instàncies de Torres-Dulce, va obrir dissabte diligències d'investigació sobre la cessió i l'ús de locals públics per a la consulta del 9-N. Torres Dulce ha dit que des d'aleshores la fiscalia valora si hi ha indicis de delicte. No ha concretat, però, quins serien aquests fets delictius, perquè diu que la fiscalia encara hi treballa. 

Aquest matí, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, anunciava en una entrevista a Telecinco que la fiscalia tenia a punt una querella contra el president Artur Mas pel procés participatiu del 9-N i que es presentaria aquest matí. Afegia, a més, quines serien les bases jurídiques de la querella:'suborn, desobediència als tribunals i malversació de fons públics', ha dit la dirigent del PP, que ha explicat que ho sabia perquè estava permanentment en contacte amb el govern espanyol. 

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, creu que la resposta de Madrid a la votació del 9 de novembre no pot ser la fiscalia. 'La resposta cal que sigui política', ha dit en una entrevista a TV3.

El tribunal ha rebutjat el recurs d'apel·lació que el PP va presentar contra una interlocutòria que el jutge va dictar el juliol passat en què quantificava en un total de 236.864 euros el lucre que el PP d'aquestes dues poblacions podrien haver obtingut arran de les activitats de la xarxa Gürtel. L'Audiència confirma la condició del PP com a partícip a títol lucratiu dels delictes investigats en la 'primera època' de funcionament de la trama Gürtel, que es va desenvolupar, segons la cronologia que va fer el jutge Ruz, entre els anys 1999 i 2005.

En la carta, Mas diu a Rajoy que no negui l'evidència de la gran mobilització a Catalunya en favor del dret de decidir, 'que no ignori la realitat'; li demana que es fixin les condicions d'un diàleg permanent i que s'acordi un referèndum vinculant a l'estil del d'Escòcia o els del Quebec.

Mas ha lamentat que es parli tant d'eleccions, perquè considera que algú les vol convertir en objectiu, quan, segons ell, serien l'últim instrument possible per a fer la consulta definitiva sobre la independència de Catalunya: 'L'objectiu no són les eleccions, sinó la consulta definitiva. Potser no hi haurà més remei que fer servir les eleccions.' Ha recordat el valor del 9-N per haver arribat fins aquí: 'Aquests 2,3 milions de persones que van participar diumenge es van guanyar a pols tenir en aquest país una consulta definitiva. I de fer-la en condicions.'

La resposta de Rajoy, les converses, tirar pel dret...

Ahir ERC recordava que ja s'havia demanat manta vegada al govern espanyol de fer un referèndum acordat, i que insistir-hi no serviria de res. Mas ha explicat el perquè d'aquesta insistència, el perquè de la carta: 'Hem d'emetre un clar senyal d'abast internacional. Si hem d'acabar tirant pel dret serà perquè no hi haurà hagut una voluntat política a l'altre costat. Nosaltres ho faríem de manera acordada. Crec que ho vol gairebé tota la societat catalana. Tinc l'obligació de recordar a Espanya que ho volem fer així. Tinc l'obligació de dir que no hi renunciem. I hem de deixar oberta aquesta porta per si algú a l'altra banda s'hi acaba apuntant.'

Ara, també ha dit que aquesta demanda no aturaria pas el procés. 'No frenarem aquest procés en espera del govern espanyol', ha dit. Simultàniament, i sense esperar la resposta de Rajoy, començarà converses amb els partits sobre la possibilitat de les plebiscitàries: 'Un cop hagi escoltat tothom faré una proposta com a president. Vull tenir aquest temps de reflexió, que serà curt, d'uns quants dies, en què vull escoltar i contrastar opinions amb els partits. Vull fixar el meu full de ruta després d'haver escoltat tothom, després d'haver cercat els punts d'acord entre tots.'

El condicionant espanyol

El president veu el resultat del 9-N com 'un mandat per a acabar el procés polític de Catalunya, amb totes les conseqüències'. De moment Mas constata que l'impacte internacional és cada vegada més gran, malgrat el silenci dels governs d'altres estats, que majoritàriament hi passen de puntetes dient que és un afer intern espanyol. I troba que a Madrid 'hi ha desconcert i empipament'.

Mas és escèptic sobre la resposta que pugui donar l'estat espanyol a la demanda del dret de decidir dels catalans, per més que hi hagi canvis de majoria a les corts espanyoles i de color polític a la Moncloa: 'Fins que no vegi un acord transversal entre les grans forces polítiques espanyoles sobre com volen encarar el repte del dret de decidir he de pensar que hi haurà un cert blocatge.'

Reconeix, això sí, que serà bo que el PP no tingui majoria absoluta. 'Però no podem pensar que sigui un camí de roses', ha afegit. I ha recordat que de moment la resposta havia consistit en impediments i en recursos de la fiscalia.

Rivera ha assegurat que 'C's proposarà un acord global a tota Espanya amb llistes conjuntes i amb la condició que sigui un acord democràtic, és a dir, que els candidats de la llista siguin escollits mitjançant un procés de primàries'. Un cop l'executiva de Ciutadans ha donat el vistiplau a aquesta qüestió, la pilota està ara al camp de la formació dirigida per Rosa Díez, amb la què Rivera ha demanat una reunió 'el més aviat possible'.

L'acord que planteja C's se circumscriu a les eleccions municipals i autonòmiques previstes per al proper mes de maig, tot i que també tindria vigència en cas que s'avancessin les eleccions al Parlament de Catalunya. A més, Rivera s'ha mostrat confiat en què, de concretar-se aquest acord, també es faria extensible a les eleccions generals que se celebraran la tardor del 2015. De fet, si no s'inclou aquest escenari electoral en la proposta és perquè 'encara queda lluny' i les eleccions no han estat convocades.

'Hi haurà una tercera via a Espanya al bipartidisme decadent o als populismes que pretenen posar en entredit aquest país ja sigui amb la cúpula d'UPyD o sense ella', ha indicat. Si finalment s'assoleix l'acord, C's ho sotmetrà a ratificació de tots els seus afiliats.

Aquest és un fragment de les declaracions que va fer a RAC-1:

I aquesta és l'entrevista amb Risto Mejide:

Camacho ha explicat: 'Es presentarà una querella de la fiscalia, i està pràcticament enllestida. Allò de diumnge va ser una farsa sense conseqüències legals, però es va traspassar una línia vermella, que va ser l'incompliment de la resolució del Tribunal Constitucional que prohibia al govern d'encapçalar aquest simulacre antidemocràtic.'

Camacho ha dit que coneixia els detalls de les intencions del govern espanyol i la fiscalia perquè estava 'permanentment en contacte amb la vice-presidenta i el president Rajoy; gairebé a diari'. En aquest sentit, ha defensat l'actuació de l'executiu espanyol davant el 9-N. 'Tenien clar que la consulta no es podia fer i que era il·legal, i per això es va instar la fiscalia a investigar', ha dit, i ha afegit que 'ningú podria esperar que un president autonòmic vulnerés la llei com ho va fer Artur Mas'. 'Per això es posa la querella, per garantir la democràcia.'

A més, ha dit que el govern espanyol va fer tot el possible per evitar el 9-N. Davant les crítiques que acusen Rajoy de ser massa tou amb el procés participatiu, ha dit que si les urnes van ser als punts de votació va ser perquè 'la justícia no va creure oportú evitar-ho'. 'Es va instar els jutges, i aquests van considerar que treure urnes era desproporcionat. Jo no ho comparteixo, m'hauria agradat que les urnes no estiguessin. Però les conseqüències podrien ser pitjors', ha deixat anar. 

Ahir es va filtrar que la Fiscalia Superior de Catalunya enllestia una querella per suposats delictes durant el 9-N. La fiscalia, a instàncies del fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce ,va obrir dissabte diligències d'investigació sobre la cessió i l'ús de locals públics per a la consulta del 9-N.

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, creu que la resposta de Madrid a la votació del 9 de novembre no pot ser la fiscalia. 'La resposta cal que sigui política', ha dit en una entrevista a TV3.

'Els sistemes de comunicació de la Generalitat han estat objecte d'atacs duríssims d'origen cibernètic. Dissabte es van multiplicar per vint mil les peticions d'informació sobre els sistemes operatius. I diumenge es van multiplicar per seixanta mil', ha detallat Mas. I ha afegit: 'Tenim la sospita que no ho poden haver fet hackers afeccionats, aquí hi ha una altra cosa. Això demostra fins a quin punt el 9-N es va fer sota condicions d'atac greu.'

Mas ha dit que, gràcies a la feina del CESICAT, es van poder evitar conseqüències més greus.

La revista nord-americana NewsWeek també se'n fa ressò i detalla que l'atac va perjudicar les pàgines de les associacions de la societat civil que donen suport a la independència.

Felip Puig parla d'atacs cibernètics 'de primer ordre mundial'

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, responsable del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), ha assegurat que Catalunya havia rebut 'atacs cibernètics de primer ordre mundial' sobre els quals informaria en la reunió de govern d'avui: 'La seguretat dels sistemes informàtics del país va ser posada en tensió a conseqüència del 9-N.'

Atacs a l'ANC, Òmnium i l'AMI

Dissabte, des de primera hora de la tarda, el portal i algunes webs de la Generalitat no funcionaven correctament. Quan hom provava d'accedir-hi, no es carregaven o només se'n veia la portada. Això mateix va passar, des d'unes quantes hores abans, a les webs de l'Assemblea Nacional Catalana i la de l'Associació de Municipis per la Independència.

La caiguda d'aquestes webs va coincidir amb un boicot telefònic a molts membres i treballadors de la campanya 'Ara és l'hora', denunciat per l'ANC, Òmnium i l'AMI.

Informació relacionada:

Ciberguerra contra el 9-N