El requisit imprescindible per ser una ciutat tranquil·la és tenir menys de 50.000 habitants. A aquesta condició sine qua non se n'hi sumen d'altres en matèria d'infraestructures, mediambientals i socials.

PRODUCCIÓ AUTÒCTONA
Les ciutats tranquil·les han d'apostar pels productes alimentaris i artesanals propis. D'una banda, han de promocionar els aliments obtinguts mitjançant tècniques naturals i compatibles amb el medi ambient. En aquest sentit, cal potenciar els horts urbans. De l'altra, han de revitalitzar els mètodes de treball tradicionals i els oficis en perill d'extinció. S'ha de promocionar la relació entre els consumidors i productors de qualitat.

MOBILITAT
L'Ajuntament ha d'impulsar projectes per afavorir la mobilitat alternativa al mitjà de transport privat, amb l'objectiu de reduir al mínim la presència de cotxes. D'aquesta manera es redueix la contaminació atmosfèrica i, de retruc, es recupera el carrer perquè el ciutadà hi pugui fer vida.

URBANISME
La política urbanística ha de servir per millorar el territori, no pas per ocupar-lo. El municipi ha d'activar un programa d'intervenció per modificar l'aspecte del paisatge urbà. Ha de crear una «carta de colors» per preservar l'estètica de les façanes. A més, ha de recuperar el centre històric i les obres de valor cultural o patrimonial.

MEDI AMBIENT
Les ciutats tranquil·les han de tenir un programa de control i reducció de la contaminació acústica i lluminosa. Han d'implantar zones boscoses en espais públics i cal que adoptin mesures per lluitar contra el canvi climàtic.

TECNOLOGIA
L'ús dels avanços tecnològics ha d'estar al servei de la millora de la qualitat del medi ambient. Entre altres mesures, el municipi ha de promocionar el treball des de casa i ha de tenir una oficina de promoció de l'arquitectura sostenible.

TURISME
L'Ajuntament ha de potenciar la convivència i l'hospitalitat entre els habitants del municipi i els turistes. Els visitants de la ciutat han de poder accedir als serveis i a la informació amb facilitat. És imprescindible senyalitzar adequadament els centres històrics i fer recorreguts guiats en aquests indrets.

PALS I BEGUR, CIUTATS TRANQUIL·LES
Palafrugell, Pals i Begur van ser els primers municipis del país i de l'Estat que van mostrar interès per fer part de la xarxa internacional Cittàslow, nascuda a Itàlia ara fa deu anys. Va ser el 2003, amb el viatge d'un exregidor de Turisme de l'Ajuntament de Palafrugell a Abbiategrasso, una ciutat italiana membre de la xarxa.

Els tres municipis, Palafrugell, Pals i Begur, van iniciar conjuntament els tràmits per aconseguir la distinció de Cittàslow. Altres municipis de l'Estat espanyol també van mostrar el seu interès per adherir-se al moviment. Mungia i Lekeito, a Biscaia; Rubielos de Mora, a Terol; i Bigastro, a Alacant.

El març del 2008 es va constituir la xarxa Cittàslow de l'Estat espanyol amb aquests municipis, excepte el de Palafrugell, que finalment va renunciar a ser-ne membre perquè el municipi no s'adequava al model requerit de ciutat tranquil·la. El president de la xarxa Cittàslow de l'Estat espanyol és l'alcalde de Begur, Joan Català. Avui en dia els municipis membres treballen per impulsar aquest moviment i donar-lo a conèixer a la ciutadania a través del web del municipi.