| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 16 de novembre de 2008 > La crisi positiva
L'autor proposa aprofitar la situació per posar límits i entrar en una nova època basada en el consum reflexiu i responsable i saber què és realment important per viureopinió . Coordinador del Centre per a la Sostenibilitat Territorial LLORENÇ PLANAGUMÀ.. D es de fa setmanes se'ns bombardeja amb els efectes negatius de la crisi: més atur, tancament d'empreses, problemes de liquiditat, etc. Estem d'acord que hi son. Però, i els posi-tius? És difícil que algú els esmenti, perquè no és políticament correcte. Nosaltres hi voldríem participar amb una reflexió seriosa i un enfocament de la crisi diferent ja que considerem que les crisis –aquesta crisi– poden donar-nos més oportunitats que problemes. Analitzem alguns dels efectes positius d'aquesta crisi: 1. Després d'anys de parlar-nos de reduir les emissions de CO2 per aturar el canvi climàtic, per primera vegada sembla que globalment s'està aconseguint. 2. La depredació de sòl que l'urbanisme massiu estava fent en el nostre territori s'està frenant. 3. Pel fet de poder consumir menys la gent s'adonarà de què és el que realment importa per viure. Evidentment no podem negar tot el patiment que durà aquesta crisi si no està ben gestionada. Per això calen mesures de repartiment i justícia social per aturar l'espiral perversa en què estem posats. Per al planeta, la crisi és positiva al consumir tothom molt menys, però la gent es queda sense feina, sense poder comprar allò que més li agrada, la hipoteca l'asfixia, percep uns límits econòmics que fa poc no hi eren, etc. Per tant, quina és la solució? Ens suïcidem acabant amb el planeta o ens repleguem ordenadament aprofitant la situació de crisi fins situar-nos en una posició de consum i vida ambientalment molt més còmoda per al territori on vivim. Aquesta darrera opció té uns beneficis envers la salut i l'estrès paral·lels. La nostra posició és, sens dubte, un replantejament ordenat de l'economia i la societat. Repartiment més just i alhora tots i totes saber passar amb menys consum, sobretot qui més té. Cal que aprofitem per posar límits i entrar en una nova època basada en el consum reflexiu i responsable. Saber què és realment important per viure. Des de la nostra molt modesta opinió ens atrevim a fer unes reflexions que no són solucions sinó, això, pensaments que puguin ajudar al debat per veure com, des de la societat, fem aquest replantejament econòmic més just ambientalment i socialment: No hauríem de caure en l'error de salvar el finançament per tornar a entrar en l'espiral de consum. Hem d'evitar que la motivació principal d'una organització, empresa, corporació siguin els beneficis per lucre propi: aquests en gran part s'haurien de repartir entre la societat. Molt més que el 35% actual! Hem de canviar la cultura del diner per la cultura del treball com a realització personal i col·lectiva. Perquè no és just que en èpoques de beneficis aquests se'ls quedin uns quants i quan hi ha pèrdues paguin sempre els mateixos, la gent que amb l'esforç del treball ha fet guanyar abans molts diners. Després dels beneficis vénen les pèrdues i, a vegades, després de les pèrdues vénen els beneficis i cal que els uns es compensin amb les altres. Una de les claus està en l'habitatge, que dóna seguretat a les persones i això genera benestar social. N'hi ha molts, de buits, amb els quals s'hauria de fer alguna cosa i altres que han estat comprats per ciutadans a qui ningú els havia explicat com anava l'economia. Culturalment hem deixat que arrelés el valor segons el qual l'important era tenir un habitatge en propietat i la gent podia dedicar un percentatge molt alt dels ingressos a la compra. Però ningú els va formar, avisar, que les coses canvien i no és bo invertir tant en una sola cosa. Cal trencar amb aquesta cultura i els nostres governs han de promoure solucions envers aquest problema, d'educació i de rescat per a aquestes famílies atrapades en una teranyina ordida de manera perversa i amb males intencions. Podria ser que els governs compressin l'habitatge que les famílies no poden pagar i oferir-los un lloguer llarg ajustat a les seves necessitats econòmiques. Parlem de molts diners? Doncs que pagui qui més guanya, que els sous alts paguin més impostos. És una urgència, una emergència. Ara és el moment de potenciar el repartiment just del treball i de fomentar la participació dins aquest. Si solucionem problemes immediats de la famílies (per exemple la hipoteca o el lloguer) i generem una dinàmica de participació i compromís de tots i totes les treballadores en les organitzacions i empreses conquistarem la darrera frontera de la democràcia. La democràcia dins les empreses i organitzacions. Aquest fet generarà solidaritat i cooperació entre les persones i davant situacions com aquestes a la gent no li farà res ajustar-se el sou perquè un company o companya no hagi de plegar. Al final tindrem una societat més feliç i amb més benestar. Per tot això, i si poguéssim articular uns valors de solidaritat i cooperació socials adients, nosaltres diem: benvinguda, crisi! |
|
Quina és la solució? Ens suïcidem acabant amb el planeta o ens repleguem ordenadament aprofitant la situació de crisi fins situar-nos en una posició de consum i vida ambientalment molt més còmoda |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|