«Volia traslladar als lectors una època que no s'ha novel·lat gaire», afirma l'autor. Gironell proposa, d'una banda, una immersió en la guerra del Francès (1808-1814), a través de la història novel·lada d'un personatge real; de l'altra, una mirada literària d'un «territori que està per descobrir». El periodista i escriptor, que encara està promocionant El pont dels jueus –60.000 exemplars venuts i en marxa una edició de butxaca–, afirmava ahir amb ironia que ja té pensada una ruta per resseguir els passos del bandoler Boquica per diversos indrets de la Garrotxa que se citen en el llibre. Llegir novel·la històrica sobre la pròpia terra és una manera de «conèixer millor el teu país», diu Gironell, que s'ha convertit en un promotor turístic de primer ordre per a la comarca.

El relat arrenca als anys 80 del segle XX, amb la polèmica veïnal arran de la construcció d'un abocador a Beuda, i l'aparició de la pintada «Tremola, Maholà, que en Boquica tornarà». Un periodista local (Martí defensa que no és el seu alter ego) que cobreix la informació es proposa conèixer més sobre aquest Boquica i demana al seu avi que li expliqui la història. Es tracta de Josep Pujol i Barraca, traginer, fill de traginers, bon coneixedor dels camins, que lluita primer per frenar la invasió dels francesos però les circumstàncies faran que després canviï de bàndol. «Se sent enganyat i traït per les autoritats. És un reflex del que també passa ara amb els polítics, que avui diuen una cosa i demà una altra», afirma Gironell, que juga amb un doble joc que genera dubtes sobre el personatge. L'autor, de fet, defuig el judici, i deixa que la història doni les respostes que van convertir el traginer en miquelet i després en bandoler. De fet, segons l'autor, els negocis de la família de Boquica a Besalú no se'n van ressentir, la qual cosa indicaria una certa tolerància per part de la població, que coneixia l'individu. La narració està basada completament en fets reals, tot i que l'escriptor hi veu «un 70% de realitat i un 30% de ficció».

Gironell ja va presentar El pont dels jueus al premi Nèstor Luján del 2006, però aquell any va guanyar Maria Carme Roca, que ha format part del jurat en aquesta edició. Roca apunta algunes virtuts del text: «El protagonista té molta força, és un bandoler peculiar, que comet malvestats però té una part bona; és un personatge amb molts matisos.» El jurat ha valorat també la riquesa de la novel·la en folklore i «saviesa popular», fet que, segons Roca, enriqueix molt el text.