El relleu de Carles Soler es tancarà el 19 d'octubre a les cinc de la tarda a la catedral de Girona. Serà en una cerimònia presidida pel nunci apostòlic del Vaticà a l'Estat espanyol, Manuel Monteiro de Castro, en què es farà l'ordenació episcopal de Pardo. Aquesta mateixa cerimònia, que serveix perquè la seva condició de capellà passi a ser la de bisbe, significa ja la presa de possessió del càrrec.

Nascut el 26 de juny del 1946 a Torrelles de Foix, Pardo va estudiar al Seminari Menor de Barcelona i, d'aquí, va fer els estudis eclesiàstics al Seminari Major i es va llicenciar en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. Va ser ordenat capellà el 31 de maig del 1973. Ha exercit diversos càrrecs a l'arxidiòcesi de Barcelona i des de l'any 1997 és rector de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. A banda, ha estat arxipreste de Vilafranca del Penedès, de l'Anoia i director del Centre d'Estudis Pastorals de les diòcesis de Catalunya durant tretze anys. És autor de diversos articles publicats en publicacions especialitzades de pastoral i parla català, castellà i francès, i té coneixements d'italià.

ENTRE CINC CANDIDATS
El nom de Francesc Pardo ja havia sonat fa temps com a possible substitut de Carles Soler, però no se'l donava com a favorit. El vicari general de la diòcesi d'Urgell, Joan Pujol Balcells, vinculat a l'Opus Dei, semblava el més ben situat de tots. També s'havia parlat del bisbe d'Eivissa, monsenyor Vicente Juan Segura – representant de la línia més dura de la Conferència Episcopal Espanyola–; de Salvador Cristau Coll, rector del Seminari Diocesà de Terrassa, i de mossèn Salvador Pié-Ninot.