Entre les paradoxes que conté el document espanyolista, hi ha el reconeixement del dret lingüístic dels parlants i, per tant, el seu lliure dret d'elecció. L'exercici d'aquest dret, però, se supedita al fet que no es perjudiqui el castellà. En la realitat, que sembla que desconeixen els autors del manifest, els drets lingüístics dels catalanoparlants no són pas respectats.

El 2007 la Plataforma per la Llengua va fer un estudi sobre l'ús del català en la telefonia mòbil. Va examinar disset empreses del sector i va concloure que només un 26% dels models del mercat disposaven d'opcions en català. Hi ha més disponibilitat de trobar terminals en turc o en neerlandès que en català. L'estudi també va demostrar que Movistar, Vodafone i Orange incompleixen l'article 31 de la llei de política lingüística, que estableix que les empreses de telefonia han de fer servir el català en les comunicacions i notificacions escrites.

Aquesta situació és només una mostra del que passa al mercat. La globalització tampoc no ens ajuda.

L'actitud de menyspreu envers el català del màxim responsable de la companyia aèria Air Berlín, un episodi recent, demostra que la promoció del català ni tan sols és vista com un avantatge comercial.