Des que el pla Caufec va començar a caminar, fa 17 anys, ha recorregut un llarg periple ple de vicissituds on no han faltat els canvis de promotors, la presentació de contenciosos administratius, les protestes als carrers i, des que van començar les obres, accions per intentar aturar-les que han motivat que almenys 35 persones hagin passat per comissaria i estiguin pendents de 64 judicis per delictes i faltes per desordres públics, per desobediència i per haver impedit el lliure accés als treballs. L'inici del projecte es remunta al 1991, quan Caufec SA (formada per l'empresa Cauval i Fecsa Endesa) va presentar el projecte d'eliminació de 31 torres d'alta tensió i de soterrament de les línies elèctriques que baixen de la muntanya de Sant Pere Màrtir fins a la subestació de Collblanc, a l'Hospitalet. Per finançar el cost del soterrament van proposar a l'Ajuntament un planejament urbanístic que segons la Plataforma Popular Contra el Pla Caufec «és un dels més especulatius de la història de Catalunya, ja que en uns terrenys on el pla general metropolità permetia l'edificació de 30.000 m² de sostre s'ha autoritzat una urbanització a la falda de Collserola de 234.000 m²». Segons els detractors, en un principi Fecsa va valorar el cost del soterrament en 2,8 milions d'euros, però dos anys més tard la xifra va pujar a 7,2 milions. Un peritatge demanat pels veïns i presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estima en 6,5 milions el cost del soterrament, mentre que el benefici immobiliari de l'operació es calcula en 296 milions. L'últim càlcul de Sacresa, la promotora de les obres, valora en tres milions d'euros el soterrament.

El procés ha tingut una llarga tramitació, en part perquè segons l'alcaldessa, la socialista Pilar Díaz, no ha estat fàcil posar d'acord Red Eléctrica de España i Fecsa, que coincideixen a la zona com a propietàries de les línies d'alta i mitjana tensió. En mig del procés, el 2001, l'empresa Sacresa va assumir el projecte. Després d'anys de tramitacions i de modificacions, finalment el pla Caufec, rebatejat com a Porta Barcelona, preveu la construcció de 234.000 m² de sostre, repartits entre pisos, oficines, dos hotels, un centre comercial i equipaments. El pla està dividit en dos sectors, separats pel punt en què l'avinguda Diagonal es transforma en l'autopista A-2 i es creua amb la ronda de Dalt. A la banda sud s'edificaran tres blocs amb 125 pisos protegits i una residència per a discapacitats psíquics a la masia de Ca n'Oliveres. A la part de terreny més propera al centre de la ciutat, amb façana d'una banda al carrer Laureà Miró i d'una altra a la ronda de Dalt, s'aixecarà un centre comercial amb sales de cinema i dos hotels.

La banda nord del projecte, a partir de l'A-2, estarà presidida per dues torres de 105 metres d'alçada cadascuna destinades a oficines. Sis edificis més acabaran de configurar el parc empresarial Porta Barcelona. El lateral d'aquest conjunt dóna al carrer Jacint Esteve, que tindrà forma de rambla amb espai verd a l'interior i dos carrils per al trànsit, un per a cada sentit. A continuació, en direcció a Collserola, l'espai es dividirà entre els habitatges unifamiliars i els plurifamiliars. Hi haurà quatre fileres de cases adossades i 16 blocs de pisos de planta baixa més sis. En total, 584 habitatges de promoció privada. El pla es completa amb un equipament sociosanitari, l'ús del qual no s'ha decidit encara, i les zones verdes, que sumen unes 20 hectàrees de les 40 que té el pla urbanístic. El gros de la zona verda està a la frontera del pla Caufec i el barri de Ciutat Diagonal i la zona més propera a Collserola.

Els detractors es van començar a mobilitzar fa una quinzena d'anys en conèixer-se el projecte. Olga Gómez, un dels membres de la Plataforma Popular Contra el Pla Caufec, explica que durant la tramitació els veïns van lluitar «sobre el paper», és a dir, presentant al·legacions, però també davant dels tribunals. Quan les obres ja eren imminents, i especialment quan els treballs ja han començat, l'oposició ciutadana ha estat més activa i ha fet accions més mediàtiques. En els últims quatre anys la lluita als tribunals ha anat paral·lela a accions de protesta, l' estrella de les quals ha estat penjar-se o lligar-se: al balcó de l'ajuntament d'Esplugues, en unes torres d'oficines –tres activistes es van penjar durant tres dies a 50 metres–, a les màquines que ja han iniciat els treballs... Durant tot el procés, la desavinença entre ajuntament i veïns que s'hi oposen ha estat total. Gómez es queixa que cap dels representants municipals ha volgut parlar aquests anys amb els membres de la plataforma ni negociar el contingut del pla amb els veïns. L'alcaldessa assegura que «les associacions de veïns estan d'acord amb el pla, excepte la de Finestrelles», mentre que Gómez afirma que cinc de les set entitats veïnals d'Esplugues s'han oposat històricament al projecte: les de Finestrelles, la Miranda, el Centre, Ciutat Diagonal i el Gall, mentre que Can Vidalet i Can Clota s'han desvinculat de la protesta. Els opositors han rebut altres suports: de les federacions veïnals del Baix Llobregat, l'Hospitalet i Barcelona, així com de la confederació catalana veïnal.

La plataforma es queixa que el projecte és molt agressiu amb la muntanya de Sant Pere Màrtir, que forma part de Collserola, mentre que l'alcaldessa defensa que « el pla afavorirà l'accés a la muntanya als vianants i als ciclistes, ja que s'obriran uns camins ara impracticables». Els detractors lamenten que prop de 600 pisos seran d'alt nivell, mentre que Díaz defensa que la ciutat guanyarà, sense cap cost, 125 pisos protegits. Els contraris al Caufec vaticinen problemes de mobilitat per a les 35.000 persones que diàriament circularan per la zona, mentre que l'alcaldessa recorda que està en estudi una estació de metro al nou barri. I que el lloguer de les oficines que ha obtingut l'Ajuntament pel 10% de l'aprofitament urbanístic li reportaran uns 180.000 euros anuals.