«Renunciar al turisme és un suïcidi.» Així de clar i meridià s'expressa el tercer tinent d'alcalde i responsable de Promoció Econòmica de Barcelona, Jordi William Carnes (PSC), que també assegura que «ningú en aquesta ciutat està en contra del turisme, sinó que el que es reclama des dels sindicats, els moviments associatius i la patronal és que millori». Per això, amb vista als pròxims mesos, el tinent d'alcalde promet un debat que s'obrirà amb la presentació d'un nou pla estratègic de turisme. Aquest document, del qual William Carnes no ha volgut avançar cap detall ni generalitat, ha estat encarregat a la societat Turisme Barcelona i es presentarà a mitjans de juny. De moment, doncs, l'única pista sobre cap a on anirà la política de turisme en aquesta ciutat la marquen les quatre idees que apareixen al Pla d'Actuació Municipal (PAM): «Reforçar l'atractiu turístic de Barcelona i posar-lo a nivell internacional, donant valor al fet diferencial i potenciant el turisme cultural, alhora que es milloren els mecanismes de gestió dels efectes». L'objectiu: «Fomentar l'equilibri entre residents i turistes preservant els valors identitaris de la ciutat.»

Malgrat que d'ençà de les eleccions municipals la gestió de les polítiques de turisme ha passat a mans d'un altre partit (ERC dirigia Promoció Econòmica fins fa un any), a la pràctica, això que augura el PAM és continuar amb les mateixes estratègies de mandats anteriors. I de fet això és el que volen els empresaris. Els hotelers diuen que n'estan satisfets: «Hi ha més turistes, gasten més diners i hi ha més esdeveniments internacionals previstos», comenta el director d'expansió del Gremi d'Hotels de Barcelona, Manel Casals.

Així doncs, aquest primer any ha evidenciat una continuïtat que es pot resumir en aquest principi: atreure encara més turistes –les xifres del 2007 són 7,1 milions de visitants i 13,6 milions de pernoctacions–, ja siguin de creuers, de congressos i de lleure, i utilitzant tota mena d'aparadors publicitaris. Fins i tot el cinema –com el film de Woody Allen Vicky, Cristina, Barcelona –. Des de la societat municipal Turisme Barcelona, i des d'organismes com l'Autoritat Portuària de Barcelona es reconeix que «les línies estratègiques del turisme són les que s'han seguit durant molts anys, i la cultura és l'excusa transversal per promocionar la ciutat a l'estranger». I com a conseqüència d'aquests principis, aquest últim any la ciutat ha vist com s'aixecaven i com es presentaven en societat els projectes de nombrosos hotels. A tall d'exemple: l'hotel W, o hotel Vela, com tothom l'anomena, els tres o quatre establiments previstos, en obres o a punt d'obrir a la Via Laietana, l'hotel amb forma el·líptica de la Rambla del Raval, el dels joiers Bagués a l'edifici del Regulador, a la Rambla, i el polèmic projecte del Palau de la Música. Tots aquests projectes es desenvolupen, paradoxalment, al territori que més restriccions està posant als establiments turístics: Ciutat Vella. Cosa que està creant una corrent d'opinió pública que desconfia de l'eficàcia dels discursos, que especialment en aquest districte han estat molt contundents en contra de la pressió del turisme, i de les normatives municipals. Entre alguns d'aquests corrents crítics hi ha el que lidera la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) que ha demanat que no es construeixi cap més hotel de luxe a Barcelona. Segons la presidenta, Eva Fernández, en una situació de sequera com la que es viu, aquests hotels són encara «més insostenibles perquè consumeixen molts més recursos». La FAVB reclama una anàlisi urgent de l'impacte del turisme des de la perspectiva mediambiental.

L'ESTIRADA DE CIUTAT VELLA
Ciutat Vella ha liderat alguns dels afers que han passat aquest any en relació amb el turisme. Per exemple, la mesura de govern sobre apartaments turístics. Tot just començar a dirigir el districte, la regidora, Itziar González, va admetre el fracàs municipal d'intentar controlar aquest fenomen, que ha crescut, com qualsevol negoci fàcil nou, provocant nombroses protestes veïnals. D'aquí a la presentació de la mesura de govern van passar uns mesos. A partir de la mesura, propiciada per l'entrada en vigor de la llei pel dret de l'habitatge, els pisos turístics necessiten una llicència municipal. L'Ajuntament, doncs, passa a ser l'ens controlador d'aquests negocis. Els pot multar si molesten i precintar-los. A Ciutat Vella es manté la limitació en l'obertura de pisos turístics, a la resta de Barcelona no hi ha encara cap ordenació que els limiti. Cada districte, a través de plans d'usos, podrà decidir si estableix uns límits o no. Des de la patronal del sector, representada per l'associació Apartur, la mesura ha estat ben rebuda perquè recull tot allò que reivindicaven els empresaris, als quals l'obertura descontrolada de pisos i els conflictes que generen els fa més mal que be.

Ciutat Vella també va estar al darrere d'una altra regulació directament relacionada amb el negoci del turisme: la limitació en l'obertura de botigues de venda de souvenirs . A Ciutat Vella no se'n pot obrir ni una més. A la resta de Barcelona s'han prohibit al voltant de monuments.

Finalment, i també a petició del districte de Ciutat Vella –un altre cop el més afectat–, Barcelona ha posat ordre a un altre tipus de turisme, potser el més minoritari però no per això menys impactant: l'esportiu. Va ser també la regidora de Ciutat Vella qui va dir que havia tingut «vergonya» amb la situació que es va viure al principi de temporada quan van visitar la ciutat els seguidors del Rangers de Glasgow. Aquelles escenes de hooligans borratxos fent pipí al monument a Francesc Macià no s'han tornat a repetir. L'àrea de Seguretat, dirigida per Assumpta Escarp, ha buscat la complicitat dels clubs de futbol europeus, el suport del Futbol Club Barcelona i l'ajuda dels comerciants de Ciutat Vella per evitar l'incivisme d'aquests turistes esportius. Els missatges i avisos al lloc d'origen, l'establiment de punts de trobada amb activitats d'entreteniment, i sobretot la persecució de qualsevol excés d'incivisme, com ara beure a la via pública i fer-hi pipí, ha estat contundent. El resultat, la satisfacció de les entitats de comerç i restauració de Barcelona.