El Partit Popular en la primera meitat de la campanya va passar de puntetes sobre el tema dels transvasaments de rius. Ni tan sols era un tema que figurés en el programa electoral inicialment, la recuperació del Plan Hidrológico Nacional, aprovat pel govern de José María Aznar, amb el suport de CiU, i que la victòria de Rodríguez Zapatero va avortar.

Mariano Rajoy, però, va sorprendre tothom a mitja campanya recuperant el projecte del darrer govern del PP, passant per alt les discrepàncies que provoca dins el mateix partit, especialment entre els dirigents d'Aragó i els del País Valencià i Múrcia. Es pot ben dir que el candidat popular ha optat a mitja campanya per llançar-se de cap al riu assegurant que si guanya es farà el transvasament de l'Ebre. L'ambigüitat ha deixat pas a la contundència. Ho ha assegurat des de finals de la setmana passada en els mítings en què ha participat, també en el de Saragossa, i ho va ratificar en el segon debat televisiu que va mantenir amb el candidat del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, dilluns.

Aquesta és una qüestió que incideix de manera clara en una de les diferències fonamentals que mantenen el PP i el PSOE. Fins i tot més que en les econòmiques, malgrat el paper que interpreten els dos principals aspirants a la Moncloa en aquesta intensa campanya electoral.

POLITITZACIÓ DE L'AIGUA
És evident que l'estat de sequera actual, que els experts auguren que va per llarg, ha actualitzat la qüestió. Això no ho deu discutir ni tan sols el cosí catedràtic de Rajoy. Implica, per tant, buscar solucions alternatives i aplicar mesures restrictives en l'ús de l'aigua, tal com ja s'ha començat a fer en moltes zones.

La cosa, però, va més enllà d'una causa de primera necessitat, i per alguns és objecte d'una qüestió més política que mediambiental. És a dir, si la reforma de certs estatuts d'autonomia «trenca Espanya», l'aigua la unirà.

LA POLÈMICA DE L'EBRE
L'«Espanya unida» és precisament l'argument que utilitzava Aznar i que ara ha reprès Rajoy, per intentar revifar el polèmic pla hidrològic, que pretén treure aigua de determinades zones com ara Aragó i Catalunya per beneficiar-ne d'altres com ara Múrcia i el sud del País Valencià, zones on s'ha produït un creixement desmesurat de la construcció i dels complexos turístics, amb mètodes més que dubtosos tant pel que fa al medi ambient com a la legalitat. Bona prova d'això són les múltiples causes judicials obertes a la zona contra polítics, constructors i financers.

El creixement urbanístic salvatge i indiscriminat a la costa del País Valencià i Múrcia ha estat fortament criticat per la Unió Europea, que, per cert, també es va manifestar contrària al transvasament de l'Ebre.

A banda d'això, l'operativitat de recuperar el Plan Hidrológico Nacional topa amb no pocs esculls. El mateix pla hidrològic recollia que en casos de sequera com la que hi ha actualment el transvasament de l'Ebre deixaria de ser operatiu.

L'OPCIÓ DEL PLA AGUA
La derogació del Plan Hidrológico Nacional que havia aprovat el PP va ser, precisament, una de les primeres promeses electorals que va complir el nou govern socialista, juntament amb la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq.

Com a compensació, va posar en funcionament a través del Ministeri de Medi Ambient el programa AGUA (Actuacions per a la Gestió i Utilització de l'Aigua). Aquest programa, en síntesi, es basa en dos fets fonamentals: la construcció de plantes dessalinitzadores i de plantes que permetin reutilitzar l'aigua, i campanyes per conscienciar la població sobre l'ús responsable dels recursos hídrics. El govern de Rodríguez Zapatero ha apostat fort per aquest camí en els darrers quatre anys, i ha destinat un pressupost de 4.000 milions d'euros al programa AGUA, dels quals ja se n'han utilitzat 3.500, 1.200 dels quals, aportats per la Unió Europea, que va donar el vistiplau al pla.

Aquestes mesures, però, podria ser que no fossin suficients a curt termini i els conflictes sobre l'ús de l'aigua es podrien incrementar. De moment s'han començat a aplicar restriccions que sembla que no satisfan ni els pagesos ni els consumidors.

EL PP, DIVIDIT
En cas que Mariano Rajoy pogués complir la promesa, s'hauria de veure què trobaria dins el propi partit. La cosa no seria gens fàcil. Els dirigents del PP d'Aragó ja van amenaçar abans de la campanya que dimitirien si el programa del seu partit incloïa el projecte de transvasament. De moment no ho han fet. No se sap si és per pressions o contrapartides, o si és perquè tenen la certesa que Rajoy diumenge no guanyarà.