Ahir a les sis de la tarda es va posar en marxa a Barcelona una activitat política formidable. A aquella hora, Jordi Pujol amb el pretext de presentar el seu llibre de memòries a la Setmana del Llibre en Català escalfava la campanya en favor de Josep Antoni Duran i Lleida atacant la candidata socialista Carme Chacón, que, segons ell, no recordava que CiU havia ajudat a governar el PSOE.

Una hora més tard, Josep Piqué reapareixia en públic per presentar un llibre no seu sinó de Josep Martí, que reivindica el dret i l'orgull de ser de dretes, de ser del PP. La jornada acabava a tres quarts de deu amb el debat de TV3 però aquests prolegòmens demostraven que la política bull. I com que eren plens de gent, que la política interessa.

Els candidats van arribar a TV3 una hora abans per aquest ordre: Dolors Nadal (PP), Joan Herrera (ICV-EUiA), Joan Ridao (ERC), Carme Chacón (PSC) i Josep Antoni Duran i Lleida (CiU). Eren rebuts a l'exterior pels directius de la casa, amb Francesc Escribano al capdavant.

A la mateixa hora, Josep Cuní, el conductor del programa, passejava inflat i satisfet pels corredors de la casa televisiva. Cuní té per a ell sol Els Matins, però és en vespres com els d'ahir que té el seu gran dia. «Jo no faré de cronòmetre.» Vol dir que ell no farà com Manuel Campo Vidal, que en el cara a cara Zapatero-Rajoy de dilluns es va limitar a repartir temps. «Jo faré una pregunta a cada un i després, que el debat comenci.»

L'estudi està a la temperatura refrigerada, gèlida, que a Cuní li agrada. Els candidats, un cop passats per la sessió de maquillatge, se situen a la taula. Tensos, nerviosos, encarcarats. Mentre els fotògrafs fan la feina i els periodistes prenen nota, Cuní els observa pensant: espereu-vos, xaiets, que ara vinc jo. Els periodistes són retirats de l'Estudi. La porta de la nevera es tanca. A dins, candidats i Cuní queden en el plató amb forma de platet volant com si haguessin d'aixecar el vol.

Els assessors i simpatitzants de cada partit tenen un camerino per a ells. Piquen canapès i beuen coca-cola. Quan el seu candidat parla, escolten i diuen «molt bé». Quan parlen els altres, enraonen entre ells o riuen d'un gest o d'una paraula.

Chacón és molt aplaudida pels seus quan deixa clar, per començar, que ella és la representant de Zapatero a la taula. Dolors Nadal parla de Rajoy. El bipartidisme espanyol s'acaba de posar en marxa. Els altres –Ridao, Duran, Herrera– miren d'obrir bretxa. Cuní ha aconseguit que sigui un debat antiacadèmic, que vol dir el contrari del monòleg a dues veus que va ser el que l'Academia de la Televisión va oferir dilluns passat i el que oferirà dilluns vinent.

La resta de la funció la van veure vostès a casa, que és un millor lloc que la sala amb corrent d'aire i amb la porta oberta on els periodistes ens trobàvem. Venir a la televisió per veure televisió. A més, el càtering ha perdut molt.

Me'n vaig. Ni el fred de l'estudi ni l'energia d'en Cuní fan que els candidats s'espavilin. El platet volant al final no ha alçat el vol. Els dos polítics retirats de la tarda han donat més joc separadament que aquests cinc en actiu. Passem mals moments.

A fora, a l'exterior de TV3, em topo amb l'Albert Rivera, de Ciutadans, que s'ha instal·lat una tele al carrer i segueix el debat assegut en una cadira en senyal de protesta per no haver-hi pogut participar.