El 30 de setembre del 2005 s'aprovava el nou estatut al Parlament de Catalunya i, després de la negociació a Madrid, el Congrés donava llum verd al text definitiu recordem Alfonso Guerra, president de la comissió constitucional de la cambra espanyola, dient que s'hi havia «passat el ribot» el 30 de març del 2006. El poble de Catalunya el va ratificar en referèndum el 18 de juny d'aquell any, quan el primer tripartit de Pasqual Maragall ja s'havia desmembrat, pel «no» d'ERC a la carta catalana, i estava clar que hi hauria eleccions anticipades. El PP, tot i participar de la ponència, se n'havia desmarcat a la cambra catalana i va ser ferotge a l'espanyola. Els seus ponents Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaría van presentar el 30 de juliol un recurs al Tribunal Constitucional, que, en ser admès a tràmit obria les incògnites sobre el futur del text i desfermava una fractura de dimensions històriques dins de l'alt tribunal, que en els darrers dos anys d'aquesta legislatura ha vist com la seva credibilitat quedava en dubte.
Al recurs dels populars cal sumar els del Defensor del Poble, Múrcia, la Rioja, Aragó, el País Valencià i les Illes Balears. Tot i que el PP va demanar que el Constitucional es pronunciés abans de les espanyoles, s'arriba al 9 de març amb la sentència pendent. I amb l'interrogant per les conseqüències que pot tenir sobre un text no només aprovat pels parlaments català i espanyol sinó també referendat pel poble de Catalunya. El pronunciament pot arribar en forma de retallada, és a dir, declarant la inconstitucionalitat d'articles, que quedarien anul·lats o, com es tem des de Catalunya, com a sentència interpretativa que determini la lectura dels punts als quals s'ha presentat recurs en un sentit o en un altre. Això perpetuaria d'alguna manera el conflicte Estat-Catalunya que l'Estatut pretenia tancar. A més, caldrà veure com el pronunciament afectarà altres estatuts aprovats amb posterioritat que, com el d'Andalusia, tenen articles idèntics als del català.
Una altra incògnita és al TC. La batalla lliurada aquesta legislatura la va iniciar el PP recusant el magistrat progressista Pablo Pérez Tremps, que finalment no intervindrà en les deliberacions del recurs dels populars, però sí en la resta. El creuament de peticions de recusacions que ha seguit ha fet gran l'esquerda entre conservadors i progressistes i ha deixat pel terra la credibilitat de l'alt tribunal. L'intentarà recuperar amb la sentència, que s'espera abans de l'estiu.