La ciutadania és plural i diversa com també ho es l'àmplia gamma d'opcions polítiques que volen representar-la. Però ningú pot apropiar-se de la representació política de la ciutadania en la seva totalitat sense caure en el populisme o en la demagògia. La democràcia representativa s'ha organitzat mitjançant els partits polítics, que, immersos cada vegada més en lluites pel poder extern, i moltes vegades intern, deixen de treballar pel bé comú, no parlen ni dels conflictes reals en sanitat, en educació, en medi ambient o en benestar, per embolicar-se en banderes o en ismes, ja que tenen com a únic horitzó la propera contesa electoral. No podem refundar el que ja som, catalans i catalanes que vivim i treballem a Catalunya, però sí que podem amagar en paraules la manca de voluntat de desenvolupar a fons l'autogovern.

Les primeres formes de govern neixen de la filiació o de la riquesa, i només podien accedir al govern els aristòcrates i les classes benestants. Les noves formes de govern, encara imperfectament democràtiques, han donat lloc a grups de polítics que per aconseguir accedir al poder o mantenir-s'hi han promès resoldre tots els problemes a la ciutadania, convertint-los en consumidors, usuaris o clients, objectes de la política, perquè vagin a votar cada quatre anys, però allunyant-los de la seva dimensió de persones responsables, i retallant la seva dimensió política.

Però la democràcia no és només multiplicar els desitjos i les necessitats de les persones estimulant una societat de consum, sinó l'espai de treball que permet transcendir els límits del privat cap a la cosa pública, i que sap començar a definir els discursos polítics diversos que donen drets a la cosa social, com ha estat el cas de la recent llei de serveis socials de Catalunya, que ha donat el dret universal als drets socials, com ja teníem en educació i sanitat.

Si els ciutadans i les ciutadanes són privats de la seva dimensió cívica quotidiana, si no poden participar en les decisions que els afecten, si són reduïts a ser res en el terreny de la vida cívica, no pot sorprendre la creixent abstenció. Diu Jacques Rancière que «la democràcia no la transporta cap necessitat històrica ni ella mateixa n'és vehicle de cap. Només es confia en la constància dels seus propis actes». Si no hi ha subjectes de la política més que les elits governants, ni subjectes capaços de pensar i de crear discurs polític més que les elits universitàries, és fàcil continuar mantenint la manipulació, les mitges veritats, o les mentides amagades sota la catifa.

Conscients que no s'han desenvolupat prou espais per a la reflexió i la participació ciutadana, i que existeix una ciutadania activa que desitja des dels seus territoris i professions exercir la felicitat completa dels que es preocupen de la cosa pública, que deia Hanna Arendt, CpC ha convocat avui una primera trobada de Ciutadania per la Democràcia, amb deu entitats cíviques de l'Estat en representació d'Andalusia, Catalunya, Galícia, les Balears, Navarra, el País Basc i el País Valencià, per parlar de la manera de desenvolupar els drets de ciutadania per a la participació política, les accions conjuntes per poder millorar-la, i per anar teixint aliances federals dins l'Espanya real, que és plural.

Els lideratges del segle XXI no seran exercits exclusivament per persones individuals, sinó també per les organitzacions que vulguin i sàpiguen treballar en xarxa, amb alts nivells de democràcia i participació interna, i que elaborin els discursos polítics necessaris per analitzar i canviar els problemes del nostre entorn i per posar en xarxa la pluralitat de la nostra convivència.