Unes 700 persones van omplir la sala gran de l'auditori de Tortosa la nit del 15 de setembre del 2000, durant l'assemblea que es considera el naixement de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). L'acte va acabar amb una manifestació espontània al carrer, entre el mateix auditori i l'antic mercat del peix, un fet que va servir per demostrar que les mobilitzacions havien de tenir un paper clau en l'oposició al nou Plan Hidrológico Nacional (PHN). Només deu dies abans, el ministre de Medi Ambient del segon govern del PP, Jaume Matas, havia presentat l'esborrany del PHN davant del Consejo Nacional del Aigua. El document, que recuperava l'antiga idea de l'Espanya seca i l'Espanya humida, impulsava la construcció de 110 nous embassaments i d'un gran transvasament de l'Ebre a l'arc mediterrani, de 1.050 hectòmetres cúbics anuals.
Davant d'aquesta situació, l'antiga Coordinadora Antitransvasament de les Terres de l'Ebre va haver de reactivar-se, amb l'objectiu principal de mobilitzar la societat civil i també la classe política ebrenca. En la primera reunió de treball després de la presentació de l'esborrany del PHN, van decidir enviar un manifest a tots els ajuntaments del territori, perquè el debatessin als plens municipals. Les primeres reunions de l'embrió de la PDE van fer-se a Amposta, amb associacions de veïns i la presència d'entitats socioeconòmiques, com els productors de mol·luscos del Delta. Paral·lelament, els empresaris celebraven un sopar en què van contrastar el discurs de l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, que va reclamar consens per evitar que s'emportessin ni una sola gota d'aigua; i la visió del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que va demanar a la societat ebrenca que «reflexionés» sobre la bondat del transvasament.
Pujol apostava perquè tot el territori es beneficiés del projecte, amb unes contraprestacions que servissin per accelerar l'aplicació del pla territorial de les Terres de l'Ebre. Dies més tard, en una entrevista publicada a El Punt, l'exalcalde i portaveu de CiU a Tortosa, Marià Curto, també apostava per negociar compensacions i crear un consorci, i va posar preu a l'aigua: 250.000 milions de les antigues pessetes servirien per «compensar» el transvasament. De fet, el 9 de setembre, CiU va obligar a retirar una moció del grup municipal de Reus que mostrava la seua total oposició al transvasament, per no interferir en les negociacions que ja havien començat a Madrid.
L'Ajuntament de Tortosa es trobava en una situació complexa, amb CiU a l'oposició i un govern format pel PSC-IE i el PP, responsable del PHN. Tot i així, a l'assemblea constituent del 15 de setembre, la PDE va tenir el suport a distància de Sabaté. Aquella nit, l'alcalde no era a l'auditori, sinó en un hotel de la ciutat, ja que se celebraven les eleccions de l'executiva de l'agrupació local del PSC en què Emili Nieto va imposar-se per només un vot a Dolors López. La senadora d'ERC, Marta Cid, sí que hi era, així com dos dels 28 alcaldes del Baix Ebre i Montsià; el roquetenc Mariano Gil i Sebastià Porres, de Sant Jaume d'Enveja, tots dos del PSC. Les cròniques recullen la presència de l'alcalde de Miravet, l'independent Joaquim Marsal. També hi van ser regidors de Roquetes, la Ràpita, Tortosa i Amposta, sobretot d'ERC i d'ICV, que va enviar-hi la diputada Dolors Comas.
)
