| |||||
|
divendres, 25 de maig de 2007 > «Obsessiu, polèmic i tossut» fins al final
la crònica ÒSCAR PALAU. Tarragona
Tarragona ha quedat sense Nadal. I els periodistes, sense un dels seus principals generadors de notícies. En una roda de premsa emotiva tot i que potser menys del que es podia pensar i multitudinària com feia temps que no es veia, l'alcalde va voler acomiadar ahir una etapa de 18 anys amb l'última trobada amb un col·lectiu amb qui ha mantingut una veritable relació d'amor-odi. «És l'última, ja no us molestaré més», va començar en to conciliador. De fet, no deixarà l'alcaldia fins al 16 de juny, però «per una qüestió personal el protagonisme de la vida política de Tarragona a partir de diumenge el tindran altres». Francesc Ricomà, un altre que se'n va, l'«ajudarà» aquests dies en unes tasques que seran més simbòliques que cap altra cosa. El senyor alcalde va comparèixer a la sala d'actes de l'ajuntament amb qui n'han estat els vassalls més lleials els darrers anys: Vallvé, Font, Sendra, Pallàs i, és clar, l'hereu Aregio. No hi era Agustí Mallol («és allò que no t'esperes d'un amic», va dir del seu pas al PSC) ni, òbviament, el seu gran rival de sempre, Xavier Sabaté, a qui només va retreure «la utilització judicial» per treure'l de l'escenari polític, amb referència a la seva «denúncia falsa» pel cas del rentacotxes. Després dels agraïments als funcionaris municipals i en especial a la seva mà dreta, Lourdes Llorach, en una intervenció estranyament en ell preparada, va llançar l'últim titular: «He estat un alcalde obsessiu, polèmic i tossut». Obsessiu en la seva idea d'acostar els barris a la ciutat, de fer servir els autobusos com a «nervis» i de fer-los gratuïts per als jubilats, quelcom en què Tarragona «ha estat l'estendard de tot l'Estat». Polèmic per «105 raons», tot i que en deixava cent per als periodistes: els enfrontaments amb el partit («no és bo, però és molt dolent rendir-se traint la teva ciutat»), la rehabilitació del Teatre Metropol, la vela del Camp de Mart, el pàrquing de la plaça de la Font («a veure qui diu ara que el traurà») i la recuperació de la Tabacalera. I tossut perquè ha «defensat coses indefensables»: El Fortí de la Reina («seria una insensatesa ensorrar-lo, i qui es rendeix no mereix ser alcalde»), la Universitat («set a dos contra Reus», recordava) i el pàrquing del Rectorat, l'última pedra a la sabata que entrarà en funcionament dissabte. «Ho he passat molt malament perquè les coses no han funcionat, és un pàrquing molt agosarat però vull ser polèmic fins al final», concloïa. Joan Miquel Nadal, però, també llegava la seva particular carta als Reis: el Banc d'Espanya per a la ciutat (deixant per terra l'ecosocialista Balart per la idea de fer-hi una mesquita: «Un polític a qui se li'n va la bola i no demana perdó sinó que es fa el savi», va dir), la façana marítima i la capitalitat provincial («qui accepti la cocapitalitat trairà Tarragona, i jo no el votaré mai»). Però l'alcalde també volia acomiadar-se de la premsa, que per un dia no li va fer preguntes i fins i tot s'hi va fotografiar. «Sé que a vegades he estat insolent, però no us tinc mania, mai us he enganyat i sempre he estat assequible», va assegurar-nos, abans de «demanar perdó» per si mai s'ha «equivocat». Amb un nus a la gola i aguantant les llàgrimes, encaixant mans a tort i a dret i fent una última aturada per guaitar la plaça de la Font des del balcó, l'alcalde Nadal abandonava per darrer cop la sala de premsa i es perdia pels passadissos del palau municipal. «Vaig entrar quan els meus fills encara creien en els Reis i marxo amb quatre néts com quatre sols». És la frase que havia preparat per dir al final, però, sense que serveixi de precedent, es va tallar i no es va atrevir a pronunciar-la així. «Diumenge o dilluns» tornarà a palau per fer-s'hi fotos. Però llavors Tarragona ja haurà dit adéu a l'era Nadal: gràcies i fins sempre. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|