CiU entén que el tripartit i especialment el PSC i José Montilla pretenen mantenir anestesiada la societat i que l'abstenció perjudica la federació perquè es produeix en votants de CiU que veuen com encara que la federació guanyi, les esquerres pacten per prendre-li la Generalitat i les alcaldies. D'aquí que la cúpula convergent hagi endurit el seu to a manera de galleda d'aigua freda per despertar el votant de pedra picada endormiscat. Josep Antoni Duran i Lleida va insistir ahir en l'asfíxia i l'intervencionisme i el control socialista. A tot plegat, el PSC hi respon amb no menys virulència i sempre a la contra. José Montilla va treure ahir el manual del que toca fer en aquests moments de campanya i va demanar «una gran participació» i un gran suport al PSC per barrar el pas a la «dreta» –llegeixi's el PP a Espanya i CiU a Catalunya–, i va censurar els «insults i les desqualificacions que considera que allunya els ciutadans de la política i que només denoten nerviosisme per perdre alcaldies, pel futur de la coalició i per buscar un ministeri per a Duran... i Artur Mas. Amb tot, també el PSC ha comparat la marxa de Trias dissabte a Barcelona amb les de Mao, Mussolini i Hitler. Davant d'això, i amb permís d'una ICV temuda pels socis a banda i banda, ERC es presenta com la renovació popular contra el «caciquisme» de l'aristocràcia territorial sociovergent .

EL «BONISME» DEL PSC.
No és una campanya la dels líders de propostes, perquè no es presenten i no poden prometre poliesportius. Però CiU sí que vol deixar clar que té un discurs sobre immigració. Amb dos objectius, desactivar la Plataforma per Catalunya que amenaça de complicar-li la vida a Vic, i el mateix PP. I posar en evidència que el PSC, que en el fons té plantejaments molt similars als de la federació, és esclava del «bonisme» polític que ha ajudat a fomentar i que ara veu com beneficia ICV-EUiA. A la federació, i al PP, estan convençuts que els votants del PSC en barris metropolitans compren el seu discurs i que els socialistes només responen amb silenci per no parlar del problema o amb atacs assegurant que CiU barreja immigració i seguretat, quan no terrorisme –equiparant com una gota malaia la federació amb el PP, sense que Duran ajudi el contrari posant ombres sobre l'anada al notari–, però que en realitat no van contra CiU, sinó que miren de desactivar el previsible creixement d'ICV a costa seva. Ahir mateix, Montilla va presentar el PSC com el vot útil de l'esquerra. Ja se sap que els partits petits són simpàtics mentre són petits i comencen a molestar quan arriben a un tant per cent de suport considerable. «Els governs d'esquerra només els garanteix el PSC», va dir Montilla a Badalona amb l'argument ja usat en la campanya al Parlament: «Sense un PSC fort no hi haurà governs d'esquerres» per molt que creixin els de Joan Saura.

EL «BONISME» D'ICV I LA COINCIDÈNCIA DE MAYOL I FERNÁNDEZ DÍAZ.
És igual que ICV es trobi amb la contradicció de governar uns Mossos des de la Generalitat que usen uns polèmics punxons contra els esquàters, i que això contrasti amb la imatge hippy happy flower que els seus rivals polítics cada dia suporten menys. Li van donar a Saura la conselleria d'Interior per desgastar-lo i els ecosocialistes tenen un gran art per créixer malgrat el punxons i el cas Núria Pòrtulas. La realitat, de moment, no es menja la utopia. I ERC, que veu perillar ser la tercera força a l'Ajuntament de Barcelona i a Catalunya en unes municipals, s'hi llança a la jugular. Ja no és només el PP que titlla Imma Mayol d'ecologista d'etiqueta. Els republicans admeten que els agradaria desemmascar la farsa del que en castellà seria « a Dios rogando y con el mazo dando », i veuen com els ecosocialistes volen créixer a la Catalunya carlina , de la mateixa manera que ERC vol créixer a la metropolitana. Els republicans no obliden l'ús que els de Saura van fer de la polèmica carta financera amb què es financen els republicans. Ahir, per cert, hi va haver una coincidència única: Imma Mayol i Alberto Fernández van defensar que els punxons dels Mossos són una arma reglamentària.

LA IRRUPCIÓ DE L'INCOMBUSTIBLE SANT CRISTO GROS.
Amb tot això, que Jordi Pujol, que als 76 anys està fent una campanya maratoniana, s'ha cansat de sentir segons quines coses i dominador com és de l'escena, ha volgut sortir a donar un parell d'encàrrecs. Quan Pujol no s'havia «enretirat», com diu ell, es deia que CiU treia el sant Cristo gros quan el president de CDC apareixia en alguna campanya per aixecar-la o donar-li l'estocada final. Ara va per lliure, però CDC i CiU són fills seus i no pot suportar que Montilla demani el vot als seus antics votants. Va reaparèixer diumenge a Banyoles. I avui ha anunciat una roda de premsa. Per parlar de què? D'immigració. Saben on? A Badalona. Com està el panorama que Pujol i Maragall siguin dels pocs polítics capaços de fer moure alguna cosa. L'oficina d'expresident de Maragall no té per costum –no ho fa mai, vaja– anunciar les seves activitats. Però Pujol sí que surt a les agendes. Saben què ha fet des de dissabte? Mítings a Esterri, Rialp, Tremp, la Pobla de Segur, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu de Guíxols, Torroella, Banyoles, Santa Eugènia de Berga, Manlleu, Roda de Ter i Santa Maria de Corcó. I continua.