Hi ha moltes explicacions possibles del creixement d'ICV en les últimes eleccions, el 2003. D'una banda, una fugida de vots d'un PSC comandat per Joan Clos, que va acabar perdent cinc dels seus regidors. I de l'altra, el fort moviment contra la guerra de l'Iraq a Barcelona, de repercussió internacional, i que ICV va saber capitalitzar electoralment amb força intel·ligència, llançant missatges directes a un electorat, la majoria jove, especialment motivat. El resultat: cinc regidors, quatre d'ICV i un d'EUiA, a l'Ajuntament de Barcelona, capitanejats per Imma Mayol.

La història del partit, que ja en les primeres eleccions municipals va donar suport al PSC de Narcís Serra, és tan convulsa com els canvis de les seves inicials. Del PSUC de Josep Miquel Abad, que va obtenir els millors resultats dels comunistes a Barcelona, a la desfeta d'Iniciativa per Catalunya (IC) d'Eulàlia Vintró, que l'any 1987 va registrar els pitjors resultats de la seva història.

El partit de Mayol (ICV), en coalició amb Esquerra Unida i Alternativa, va doblar, en les últimes eleccions, els vots obtinguts el 1999, i va superar, per primera vegada, els resultats que havia heretat de la seva predecessora. Durant aquest últim mandat, ICV no ha dubtat a dotar-se d'una forta personalitat dins del consistori i especialment dins del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA). Unes vegades, Mayol ha estat la més ferma defensora del pacte d'esquerres, i d'altres, se n'ha desmarcat fins a gairebé arribar a la crisi interna.

L'exemple més paradigmàtic és la negativa, a mitjan 2005, de donar suport a l'ordenança de civisme impulsada per un Joan Clos qüestionat, que va portar a la prohibició, a l'espai públic, de l'exercici de la prostitució i de la mendicitat agressiva, dos punts en els quals ICV no va transigir.

Llavors se'ls va acusar d'estar fent electoralisme, i fins i tot, algú des del mateix govern municipal va amenaçar de castigar-los restant-los funcions. Però n'hi ha més. Pocs mesos després dels fets del Carmel, Mayol va assegurar que els ciutadans havien perdut la confiança dels partits de l'Ajuntament de Barcelona molt abans que s'esfondrés el túnel de la línia 5: «Des del Fòrum Universal de les Cultures.» En un acte de partit, Mayol va assegurar que l'esdeveniment havia allunyat «els polítics de la gent», un discurs que va tornar a sorgir quan el PSC li va demanar el suport per fer Jordi Hereu alcalde: una de les condicions que va imposar Mayol per refer el pacte de govern amb els socialistes i els republicans va ser un canvi de prioritats per fer més evident un tomb en les polítiques socials a Barcelona.

L'últim cop d'efecte de la candidata Mayol, voluntari o no, ha estat declarar-se «antisistema» en una entrevista a televisió, unes declaracions que mai ha matisat i que li han valgut múltiples desqualificacions des de totes les palestres, tant les mediàtiques com les polítiques. Diuen els ecosocialistes que tot apunta que, a Barcelona, ICV continuarà creixent. Una prova d'això, diu Mayol, són els «atacs personals» que li han dirigit per les seves declaracions. Ara, ella s'anomena «ecologista per sistema».