diumenge, 2 d'octubre de 2005
> Zapatero ni rebutja ni assumeix l'Estatut «sense més ni més» però vol encarrilar-lo per la via de la Constitució
El president espanyol diu que «és una gran oportunitat i no un risc», i el del PP, Mariano Rajoy, l'acusa d'enganyar els ciutadans
EL PUNT.
Barcelona
El pronunciament del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, era un dels més esperats després de l'aprovació de l'Estatut al Parlament, divendres. I Rodríguez Zapatero no va voler posposar una primera declaració, tot i que va dir que en farà una altra de més concreta i de conjunt dels socialistes en què el PSOE es posicionarà. Amb l'habitual estil ambigu, el president espanyol va dir ahir que el nou estatut proposat pel Parlament «necessita alguna reflexió», i que ni el rebutja frontalment ni l'assumeix «sense més ni més». D'altra banda, el president del PP, Mariano Rajoy, va insistir a reclamar un referèndum sobre l'Estatut, perquè el considera una reforma constitucional encoberta.
+ El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, durant la visita d'ahir a Lleó. Foto: EFE.
|
En conferència de premsa a Lleó, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va advertir que caldrà «harmonitzar» i «encarrilar» la proposta d'estatut del Parlament durant el pas pel Congrés, per garantir el ple respecte a la Constitució, al model autonòmic de l'Estat i als principis de solidaritat. Els retocs que, segons Rodríguez Zapatero, caldria analitzar estarien centrats en qüestions com ara el model de finançament i les relacions entre el govern català i l'espanyol. Respecte a la definició de Catalunya com a nació, el màxim dirigent del PSOE va insistir en la confiança que es compatibilitzarà el reconeixement de la «forta identitat de Catalunya» amb la Constitució.
En relació amb el text estatutari català, Rodríguez Zapatero va mantenir una certa ambigüitat en dir que no té «ni una posició de rebuig ni d'assumir-lo sense més ni més», i que l'objectiu del seu partit i del seu govern és que sigui «absolutament respectuós amb els principis constitucionals i l'interès i el bé comú». El cap de l'executiu espanyol va voler transmetre optimisme sobre la reforma estatutària, i va emfasitzar: «Crec que ho aconseguirem.» Per Rodríguez Zapatero el procés obert és «una gran oportunitat, no un gran risc», i va precisar, referint-se al PP sense esmentar-lo: «Potser els que hi veuen riscos són els que tenen molt poca confiança en la nostra democràcia i en la fortalesa d'un país que ha demostrat que, amb aquesta Constitució, és capaç d'arribar a quotes de desenvolupament enormement positives.» En clau interna, Rodríguez Zapatero va rebutjar que les crítiques de dirigents socialistes a l'Estatut acabin generant una «tempesta» en el PSOE.
Rajoy, apocalíptic
En un to ben diferent, el president del PP, Mariano Rajoy, va insistir ahir en l'acusació que la proposta d'estatut suposa «una reforma constitucional encoberta» i va ratificar la petició del seu partit d'un referèndum sobre el text a tot l'Estat o la convocatòria d'eleccions generals. Rajoy va ser especialment dur amb José Luis Rodríguez Zapatero, al qual va acusar d'haver «enganyat» els seus votants i d'«incomplir» les seves obligacions, per haver «impulsat un estatut per a Catalunya que trenca el consens de la transició» i amb el qual «la sobirania nacional queda trossejada». Davant de dirigents i militants del seu partit reunits en el Fòrum de l'Aigua, Rajoy va subratllar que el projecte d'estatut «trenca la igualtat entre espanyols», i va apuntar que n'hi ha «moltíssims» que pensen que Rodríguez Zapatero «no garanteix la vigència de la Constitució espanyola ni la integritat territorial de les fronteres d'Espanya».
El coordinador general d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, va ser la veu espanyola que va defensar amb més rotunditat l'Estatut en una conferència de premsa conjunta amb el coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Jordi Miralles.
Llamazares va mostrar el seu «total suport» l'Estatut, text que va qualificar de «gran aportació al desenvolupament federalista de l'Estat espanyol i un avenç democràtic». Llamazares va demanar al PSOE que en ratifiqui sense reserves» la «naturalesa política».
|
)
