diumenge, 2 d'octubre de 2005
> Espanya té la paraula
Professor de ciència política
opinió
JORDI SÀNCHEZ..
La proposta de nou estatut de Catalunya obligarà a repensar una part del model de l'estat de les autonomies que des de 1980, i sobretot des de 1983, està en funcionament
+ El president espanyol, Rodríguez Zapatero. Foto: EFE.
|
Després de mesos d'elaboració del nou estatut i de grans dubtes sobre com d'ambiciós seria i també sobre si finalment tindríem Estatut, els interrogants han desaparegut. El nou estatut que divendres va aprovar el Parlament de Catalunya desplaça ara tots els interrogants a la classe política espanyola. És evident que l'Estatut aprovat no és el millor dels estatuts en la mesura que no ha pogut incorporar aspectes com ara un sistema de finançament com el del concert econòmic. Però tant cert com això és que és el millor Estatut possible. I rellegint-ne l'articulat després dels ajustaments de darrera hora, no hi ha dubte que és un text ambiciós i que obligarà a remoure diverses coses en moltes de les realitats i mentalitats espanyoles. Ara, el gran dubte és si Zapatero estarà en condicions de donar llum verd a aquest projecte que en línies generals respon a les exigències que ell havia demanat: la d'obtenir un ampli consens i la de no «desbordar» la Constitució.
Cal recordar que per tal que l'Estatut sigui aprovat en la seva tramitació parlamentària espanyola no calen els vots del PP. És a dir, el suport socialista i el dels diversos grups que donen suport al govern actual de Zapatero són suficients per tal que el Congrés de Diputats doni llum verd a l'Estatut de Catalunya. És evident que si el PP por sumar-se a l'acord, millor per a tothom, però no a qualsevol preu. Aritmèticament, el PP no és imprescindible i seria absurd que per incorporar-lo al consens el text que va aprovar el Parlament de Catalunya tingués retallades importants. Zapatero i els socialistes espanyols no poden amagar-se ara darrere l'argument d'assolir el suport dels populars.
La proposta d'Estatut de Catalunya obligarà a repensar una part del model de l'estat de les autonomies que des de 1980, i sobretot des de 1983, està en funcionament. Ja no es tracta només de plantejar una reforma constitucional que més d'hora que tard haurà d'arribar, sinó de plantejar una lectura diferent d'aquesta constitució, que s'ha fet des de la dècada dels setanta. Zapatero té raons de fons per implicar-s'hi a fons. No només és la seva paraula la que està en joc, sinó també la possibilitat d'obrir vies que facilitin indirectament la resolució d'altres conflictes polítics, concretament el del País Basc.
Seria inexplicable que un cop la proposta d'Ibarretxe hagués estat rebutjada el mes de febrer passat amb l'argument que sobrepassava la Constitució i que no havia disposat del suport del Parlament basc de manera àmplia, ara la proposta catalana també fos rebutjada amb no sé quins arguments o que fos radicalment retocada en aspectes sensibles com ara la definició de Catalunya com a nació. Espanya té davant seu l'oportunitat de construir un futur millor en què molta més gent s'hi senti còmode, i la possibilitat de tancar aquestes portes cap al futur i obrir-les cap a la incertesa.
|
)
