diumenge, 2 d'octubre de 2005
> Mas respon al president espanyol que
del nou estatut «no s'ha de tocar res»
CiU i ERC es disputen la paternitat de la reforma i el mèrit d'haver arrossegat el PSC cap a un text ambiciós
ALBERT SEGURA.
Cerdanyola del Vallès
Artur Mas va respondre ahir José Luis Rodríguez Zapatero que del nou estatut aprovat al Parlament «no s'ha de tocar res» a les Corts espanyoles perquè «això és el que vol Catalunya». CDC i ERC van reunir ahir els seus consells nacionals, a Cerdanyola del Vallès i Vic, respectivament, i es van disputar el mèrit i la paternitat de la reforma estatutària. El president de CiU va felicitar-se per haver arrossegat el PSC cap a una «estratègia d'ambició nacional» amb un estatut que «recull gairebé el 100% dels objectius» de la federació. I el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va defensar que si no hagués pactat amb el PSC i ICV per formar govern no hi hauria nou estatut, perquè a l'oposició els socialistes no haurien estat «capaços d'anar tan lluny».
+ Artur Mas, entre Jordi Pujol i Xavier Trias, al consell nacional de CDC; i Josep-Lluís Carod-Rovira, a la fira de Sant Miquel de Lleida. Foto: JUANMA RAMOS / LAURENT DOMINIQUE.
|
|
Només 24 hores després que 120 dels 135 diputats del Parlament votessin a favor de la reforma, Mas va haver de recordar al president espanyol: «El text aprovat és el que tenim dret a reclamar i aspirar i si, al Congrés, el PSOE i el PP diuen que s'ha de tocar això o allò els hem de respondre que no s'ha de tocar res.» Carod, en canvi, va treure importància a les «actituds de recel, desconfiança o allunyament que puguin venir de fora de Catalunya» i va negar que el text sigui «una declaració d'independència o un text radical».
Per Carod, amb la reforma «Catalunya envia un missatge a Espanya dient-li que, si l'Estat ha de ser una casa a compartir durant uns anys, tots hi hem d'estar en les mateixes condicions, però aquestes condicions no les poden fixar només uns». El líder d'Esquerra va assegurar que divendres es va tancar «una determinada manera de fer política, molt respectable, que és la del peix al cove, i es va posar horitzó i llei a les necessitats i els interessos de Catalunya». L'aprovació del nou estatut, per Carod-Rovira, suposa la fi de «la transició política a Catalunya» i del «pujolisme».
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, precisament, va fer un discurs d'una hora als prop de 400 assistents al consell nacional de Convergència Democràtica per elogiar la «magistral» tasca negociadora de Mas en el procés de reforma i també alertar de les «rebaixes» que hi pugui haver a Madrid.
També des de CiU, el secretari general de la federació i president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va mostrar-se convençut que «no tindrem l'Estatut» que s'ha aprovat al Parlament, perquè el PSOE «no admetrà bona part del text». Duran va reconèixer que es va equivocar quan va predir que el PSC «no votaria un Estatut que sap que després rebutjaria el PSOE». A Duran no li «passa pel cap que Zapatero consideri inconstitucional una proposta aprovada pel seu partit, per un partit dirigit per un ministre del seu govern», va dir referint-se al primer secretari del PSC, José Montilla. Artur Mas va dir desconèixer «com administraran això» els socialistes catalans, i va destacar la importància que «per primer cop s'ha aconseguit sumar el PSC a una estratègia ambiciosa de país, en l'àmbit de l'autogovern, independentment dels seus lligams amb el PSOE». «D'aquesta manera -va explicar Mas-, hem aconseguit que una part més significativa del país, que podria estar més allunyada d'aquests objectius, ara es fiqui en una estratègia d'ambició nacional per Catalunya.»
|
)
)
