03.02.2015 - 20:00
Els camps electromagnètics generats per les xarxes wi-fi són perjudicials per a la salut? És la qüestió que fa temps que es formulen científics, metges i ciutadans, sense acabar de treure’n l’entrellat. Hi ha gent que n’està ben convençuda, com les desenes de ‘refugiats electrosensitius‘ que han anat a viure a Green Bank, un petit municipi dels EUA on és prohibida qualsevol activitat electromagnètica (xarxes de mòbil, wi-fi, Bluetooth…) per a no interferir l’activitat d’un gran radiotelescopi estatal. Des de fa pocs anys, l’investigador Harald Haas treballa en un projecte, anomenat li-fi, que pot capgirar tot aquest debat.
Des de la Universitat d’Edimburg (Escòcia), Haas i el seu equip investiguen una tecnologia sense fils òptica, la li-fi (acrònim de ‘light fidelity’), que ha de possibilitar la transmissió de dades mitjançant la llum i no per mitjà del saturat espectre de les radiofreqüències utilitzat per la wi-fi tradicional.
El nou sistema, impulsat des de l’octubre del 2011 per un consorci internacional, fa servir les pulsacions lumíniques (imperceptibles a l’ull) de làmpades i bombetes led a les quals hi ha integrada una connexió a internet. Una vegada enceses, es poden enviar tota mena de fitxers (a velocitats de transmissió superiors a 10 GB) a un receptor instal·lat en un ordinador, mòbil o dispositiu.
Per Haas, tot són avantatges: connectar-se a internet a través de la llum d’una bombeta, creu, és innocu per a la salut perquè no s’emeten radiacions; és més econòmic, potent i eficient que no pas la wi-fi, i no interfereix en els sistemes ni aparells de radiofreqüència usats en espais sensibles, com ara un avió o un hospital, per exemple.
Ara, hi ha almenys dos desavantatges evidents respecte de la wi-fi: les ones de llum usades no poden traspassar parets ni envans i, de moment, els leds amb li-fi no funcionen correctament en espais exteriors amb llum natural. I l’ús de leds introdueix, de retop, la tecnologia li-fi en un altre debat: el dels possibles efectes nocius de la llum blanca…
