| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 10 de gener de 2009 > Els mestres podran demanar fer quatre hores més de classe a la setmana
El conseller Maragall anuncia una injecció de 58 milions d'euros a les escoles i als institutsMARCEL BARRERA. Barcelona Any nou, política renovada. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va anunciar ahir una injecció de 58 milions d'euros perquè les escoles i els instituts els utilitzin d'acord amb la seva autonomia per millorar la docència, una bateria d'iniciatives que inclouen, entre d'altres, beques d'excel·lència per als 1.000 alumnes que acabin l'ESO amb una nota de 8 o superior, i la possibilitat que els mestres de primària facin voluntàriament i a partir del setembre 27 hores de classe a la setmana, quatre més que ara, i els professors de secundària en facin 21, tres més que ara. Tots els sindicats van qualificar d'«inacceptable» la mesura.
Els mestres i professors amb una plaça de funcionari cobraran més a final de mes si de manera voluntària decideixen fer, a partir del pròxim mes de setembre, més hores de classe que les actualment previstes, 23 a les escoles de primària i 18 als instituts de secundària. Els sindicats de docents –Ustec, CCOO, Fete-UGT i Aspepc-Spc– que durant la negociació de la sisena hora havien pactat una disminució de les hores de classe a primària de 25 a 23 no van trigar a reaccionar a l'anunci de la mesura, que van qualificar d'«inacceptable i regressiva» perquè implicarà una «reducció de les plantilles», amb l'únic objectiu d'«estalviar diners». La proposta del departament, que per al curs que ve ja ha calculat que faran falta 1.500 nous professors, assenyala que els docents mantindran les 37,5 hores a la setmana de feina i que els qui decideixin fer més hores de classe se'ls restarà de les 14,5 que tenen de dedicació. La decisió de fer més hores serà sempre voluntària i dependrà «de l'acord amb les direccions i de les necessitats dels centres», segons va explicar ahir el conseller Maragall. Un informe recent de la Fundació Jaume Bofill apuntava que els mestres catalans figuraven entre els que menys hores de classe feien de tot Europa. En la línia d'aprofitar els actuals recursos, el departament també té previst que els actuals mestres i professors que estan en comissió de serveis, i per tant retirats de la docència, tornin a les aules. CiU va criticar la mesura i, a través de la seva diputada Irene Rigau, va dir que ara el departament «corregeix l'error de suprimir hores de classe a canvi que els sindicats donessin suport al Pacte Nacional per a l'Educació (PNE)» i «fa marxa enrere perquè li falten professors». ERC, soci de govern amb el PSC i ICV, va reaccionar per sorpresa i va rebutjar també la proposta d'augmentar les hores de classe perquè modifica «substancialment» el PNE. «En un moment de crisi en l'ocupació de les persones, no creiem que les hores extres ajudin a solucionar les mancances», va afirmar ahir al vespre en un comunicat el diputat republicà Josep Maria Freixanet, que també va coincidir amb CiU que «aquestes mesures poc oportunes poden enterbolir el debat» del projecte de llei d'educació (LEC), que s'ha de reiniciar divendres que ve amb les primeres compareixences al Parlament. La bateria de propostes que va presentar ahir el conseller Ernest Maragall s'emmarca en el programa +R+A (Més Recursos per a Més Autonomia) i respon a la voluntat del departament que les escoles i els instituts tinguin autonomia per gestionar els diners i augmentar la seva «responsabilitat», segons Maragall, que va anunciar que s'invertiran 4 milions d'euros perquè tots els centres disposin de 2.000 euros més aquest any per a despeses corrents. Els directors dels centres havien demanat a Educació que augmentés els pressupostos de les escoles i els instituts, els quals la federació de pares FAPAC va denunciar fa uns mesos que s'havien retallat un 3,5%.El programa del departament inclou també 1 milió d'euros per als millors estudiants d'ESO, 18 milions per a reformes de centres, 5 milions per a equipaments informàtics, 6 milions per a centres educatius i una partida «significativa» per a l'escolarització d'alumnes immigrats a l'escola concertada. |
)
|
- Cada centre tindrà 2.000 euros més dels previstos per a despeses corrents - Nova línia de 5 milions d'euros perquè les escoles i els instituts decideixin els equips informàtics que vulguin - El departament aporta 18 milions per a reformes d'ampliació i millora per atendre necessitats d'escolarització - Inversió d'un milió d'euros en beques d'excel·lència per a alumnes d'ESO |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|