En els últims dies ha estat portada dels diaris l'ocupació que han fet els estudiants de diverses universitats espanyoles en contra del pla de Bolonya. Els que han llegit la informació hauran vist alguna línia on es mencionava a vint-i-set alumnes de la UAB expedientats. Aquests estudiants han estat sancionats d'acord amb el reglament disciplinari dels alumnes universitaris, regulat per un decret del 8 de setembre de 1954. Segons el professor de dret Juan Pemán Gavín, el decret de 1954 «presentava aspectes que van resultar raonablement avançats en una línia garantista –inclús sent rigorós quant a les sancions previstes».

No obstant, el context polític actual és diferent. La UAB hauria de veure la possible aplicació del reglament sota les garanties constitucionals vigents i no valdre's d'un reglament aprovat en l'època franquista. Un reglament que lamentablement segueix encara en vigor, ja que no hi ha cap norma posterior que el derogui o substitueixi.

Els expedients oberts als estudiants de la UAB basant-se en l'article 5è del reglament disciplinari dels alumnes universitaris inclouen les següents faltes tipificades com a «greus»:

1a. Les manifestacions contra (...) els principis i institucions de l'Estat.

5a. La falta de probitat (o honradesa) i les constitutives de delicte.

A més, la «falta de probitat…» és qüestionable des de la perspectiva del principi constitucional de tipicitat de les infraccions administratives, per ser un concepte jurídic indeterminat. És a dir, el nostre Tribunal Constitucional, que és l'intèrpret suprem de la Constitució, ha declarat que encara que no ha prohibit totalment la utilització de conceptes jurídics indeterminats, aquests han de ser raonablement factibles, «en virtut de certs criteris lògics, tècnics o d'experiència, de tal forma que permetin preveure, amb suficient seguretat, la naturalesa i les característiques essencials de les conductes constitutives de la infracció tipificada».

La majoria dels alumnes, i segurament molts professors, no sabien el significat de «probitat» i menys encara es podien imaginar de quina manera els podia arribar a afectar. I segurament tampoc saben que altres faltes previstes i vigents en aquest reglament son: utilitzar «paraules indecoroses» o bé «faltar a classe».

És important tenir en compte que l'obertura dels expedients ha acabat amb l'expulsió dels alumnes de la Universitat i la supressió del seu dret a l'estudi de forma temporal. D'aquesta manera s'està violant un altre supòsit de l'anomenada «reserva de llei», també consagrada per la nostra Constitució. Això vol dir que un reglament no pot regular els drets fonamentals, concretament el dret a l'estudi.

La UAB ha pres unes mesures desproporcionades i equivocades per a resoldre la situació actual. Els expedients no només són fruit d'un reglament franquista inadequat que ningú s'ha preocupat de canviar (tal com va passar en el cas dels funcionaris públics), sinó que a més basen el seu fonament jurídic en un article anticonstitucional i en un altre de qüestionable aplicació.

S'haurien d'haver tingut en compte les reclamacions dels estudiants i el comunicat firmat per diversos docents de la UAB en el qual s'instava les autoritats de la Universitat a no aplicar la resolució d'uns expedients que mai s'haurien d'haver iniciat.