És l'Estat, el que obliga, i no només la crisi –tal com defensa ICV–, a «reorientar una part important» del pacte d'entesa, per la seva «actitud hostil» envers Catalunya amb qüestions importants com ara el finançament, però també en les negociacions «del dia a dia», com la reciprocitat de TV3 i Canal 9. En el marc del consell nacional d'ERC, Joan Puigcercós va anunciar ahir la creació d'un equip negociador que treballarà per la posada al dia de l'acord entre aquest mes i el gener.

Segons el president del partit, «el govern espanyol no només incompleix, sinó que margina Catalunya». Puigcercós va advertir el president José Luis Rodríguez Zapatero que si el dia 1 de gener –d'aquí a menys de tres setmanes– no hi ha «un acord clar» de finançament, es plantejaran començar a expressar-se «d'una altra manera», instant la ciutadania a sortir al carrer per «manifestar-se obertament». Puigcercós va tornar a demanar als 25 diputats del PSC al Congrés que votin en contra de l'aprovació del pressupost de l'Estat, i va criticar que Rodríguez Zapatero vulgui desviar l'atenció i retardar el debat del finançament amb l'excusa de la crisi. Per tot plegat, el líder republicà va concloure que «l'únic marge de bilateralitat que té aquest país amb l'Estat és dir que no». Puigcercós no va ser l'únic soci del PSC que va continuar pressionant ahir els socialistes catalans perquè es desmarquin del PSOE en la votació dels comptes. El número 2 d'ICV, Joan Herrera, veu «poc realista» aquesta possibilitat, i el coordinador general d'EUiA espera que l'1 de gener no es consumi «per quarta vegada» l'incompliment de l'acord de finançament. Per la seva banda, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, va recordar que la decisió sobre el vot dels 25 diputats encara no està presa, i que s'adoptarà dilluns «pensant en el país i no en la comoditat o incomoditat del PSC».

GRAUS D'ARRELAMENT
D'altra banda, Puigcercós va anunciar futures topades amb el govern de l'Estat en matèria d'immigració. El líder republicà pensa que cal anar més enllà del debat sobre la possibilitat que les persones immigrades puguin votar –ja que aquest punt es decideix des de Madrid–, i va advocar per preservar els drets socials «intocables» d'aquest col·lectiu, però també els drets polítics, com ara l'acollida i l'arrelament. En aquest sentit, va assegurar que «com a país hem de poder decidir els graus d'arrelament», a partir de la llei d'acollida.