Joan Baptista Humet va néixer el 4 de gener del 1950 a Navarrés, la població del País Valencià d'on és originària la seva mare. Tot i que la família s'havia instal·lat a Terrassa, la mare d'Humet va voler anar a parir tres dels seus deu fills a aquesta localitat de la comarca de la Canal de Navarrés, on se sentia molt ben atesa pel metge del poble, cunyat seu.

A Terrassa, on el seu pare era propietari d'una indústria tèxtil, Humet va créixer en contacte amb els barris amb més problemes socials i de jove va ensenyar-hi català en cursos organitzats per Òmnium Cultural per a persones castellanoparlants.

L'avi matern, conegut a Navarrés pel nom de tio Batisté, era músic aficionat, havia fundat una banda al poble i li va ensenyar els primers acords. La vocació artística de l'avi també va influir en dos germans d'Humet: Agustí, director de la delegació a Terrassa de l'Institut del Teatre, i Jordi, violinista de prestigi.

Atret per la veu de Joan Manuel Serrat, Humet va començar a compondre cançons i a l'octubre del 1968 va protagonitzar el seu primer recital, que va ser justament a Terrassa com a preludi d'una actuació de Serrat. En aquella època, Humet estudiava Arquitectura i vivia en una pensió a Barcelona, on va fixar definitivament residència el 1976.

Com que volia obrir-se camí en el món de la cançó, es va oferir al mànager de Lluís Llach, Joan Molas. Després d'escoltar les seves cançons, Llach li va demanar si volia ser el seu teloner. Van compartir escenaris durant un parell d'anys, fins que Humet va confessar: «Parlo en català, però penso en castellà. Tinc clar, per tant, que algun dia escriuré cançons en castellà.» L'oficina de contractació de Llach, partidària del monolingüisme, li va suggerir que després d'haver aconseguit un contracte discogràfic amb Columbia era més coherent que iniciés un camí artístic sense la seva tutela.

Humet va publicar el seu primer disc senzill el 1970. Amb el segon, enregistrat el mateix any, va obtenir un enorme èxit gràcies a Gemma, un cant vitalista dedicat a la seva germana Gemma, vuit anys més petita: «Abans de complir un any, la meva germana va patir una meningitis, que va derivar en poliomilitis. Va passar un temps amb un cor d'acer, amb assistència respiratòria. De coll en avall no es podia moure. Quan era una adolescent, sortia de viatge fent autostop. Tenia molta força.» Gemma Humet, que professionalment es dedicava a tirar el tarot, va morir fa pocs anys.

El 1971, Humet també va aconseguir un notable repercussió amb Kristine, la peça amb què va guanyar, cantant en català, el premi Dorna de Vigo.

En aquella etapa, l'acompanyava un grup de músics entre els quals hi havia al baix elèctric Josep Maria Francino, primer director de Catalunya Ràdio.

El primer disc de llarga durada d'Humet, Fulls, es va editar el 1973. Josep Maria Bardagí, que llavors només tenia vint-i-dos anys, es va ocupar dels arranjaments d'una part significativa de les cançons de l'elapé.

Després Humet només va publicar un altre disc en català, Fins que el silenci ve (1979), el que ell més estimava de tots els que va enregistrar i que va concebre sota la inspiració de la comunitat monàstica del Mas Blanc, de Sant Martí de Centelles, amb referències a l'espiritualitat de les filosofies orientals.

La producció d'Humet inclou també una participació destacada en l'elapé doble Granja animal (1976), la primera òpera rock en català, i sis discos en castellà: Diálogos (1975), Aires de cemento (1978), Hay que vivir (1980), Amor de aficionado (1982), Solo soy un ser humano (1984) i Solo bajé a comprar tabaco (2004), editat divuit anys després de la seva retirada dels escenaris.

Hay que vivir i, sobretot, Clara, que tracta sobre una noia drogodependent, són dues de les composicions que van donar-li una gran popularitat com a artista en llengua castellana.