Martinsa-Fadesa havia anunciat que aquest mateix estiu posaria en servei el camp de golf que ja ha acabat al complex lúdic i d'apartaments que promovia a la vall Fosca. Així mateix, des del mes de juliol de l'any passat, la immobiliària havia iniciat les obres de l'estació d'esquí i ultimava el centenar d'apartaments per als quals ja havia aconseguit permís –vinculat a la construcció del golf– al nucli d'Espui. Avui, però, Martinsa-Fadesa es troba en situació de concurs de creditors –l'antiga suspensió de pagaments– i ja ha acomiadat 192 persones de les 200 que treballaven a la vall Fosca.

La immobiliària ha aturat les obres de l'estació d'esquí i ha ofert el camp de golf a l'Ajuntament. Segons ha pogut saber aquest diari, el consistori no veu malament quedar-se amb l'equipament però no amb les condicions que demana la constructora en fallida: 6.000 euros mensuals de lloguer, estalviar-se els costos de manteniment i poder recuperar-ne la gestió en un futur. En tot cas, el consistori de la Torre de Cabdella –governat pel PSC i ferm defensor de l'estació d'esquí «per dinamitzar la vall»– ha demanat a la Generalitat que els ajudi a poder executar les obres. El complex incloïa la construcció de les pistes d'esquí, el golf, 880 apartaments i 2.400 places hoteleres.

La reobertura de la Tuca, a la Val d'Aran, és l'altre projecte en marxa per obrir una nova estació d'esquí al Pirineu. Davant de l'actual crisi econòmica, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vielha, Pau Perdices, de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), és clar: «la intenció és tenir-ho tot llest per quan la crisi remeti». En aquest sentit, la capital aranesa acaba d'aprovar, amb la unanimitat de tots els partits, la modificació urbanística que ha de permetre la construcció de l'estació d'esquí que promouen el consistori mateix i un conglomerat d'empreses en què destaca la immobiliària madrilenya Hoque. Perdices preveu que els tràmits urbanístics encara trigaran un any més «i després veurem com està el mercat». El regidor aranès defensa que «el projecte ens fa molta il·lusió però mai no ha estat a curt termini».

ELS CAMPS DE GOLF, PITJOR
A banda del camp de golf de la vall Fosca –acabat i tancat–, diferents administracions promouen fins a cinc golfs més al Pirineu lleidatà. Fonts de la immobiliària Promhogar han assegurat a aquest diari que el projecte que promouen a la zona del Salito d'Esterri d'Àneu «està aturat». Tampoc no hi ha hagut cap moviment pel que fa al golf que vol construir a la Guingueta d'Àneu a escassos metres d'aquest.

La situació a la Val d'Aran és més complexa. El Conselh Generau d'Aran havia presentat, quan el governava la CDA, un projecte per fer-ne un a es Bòrdes, la zona més allunyada de l'estació de Baqueira Beret i, per tant, segons el consell, més necessitada de dinamització. L'oposició popular i el canvi de mans del consell –ara socialista–, va aturar el projecte. Fonts del consell han explicat que a hores d'ara «el projecte està en punt mort, però si es reclama des del territori els donarem suport». A l'altra banda de la vall, a Naut Aran, el consistori, governat per la CDA, havia encarregat a Martinsa-Fadesa, el mes de febrer passat, un estudi de viabilitat per construir un camp de golf de 18 forats al pla de Beret. Ara, però, la immobiliària ha fet fallida i, a més, fonts del Conselh Generau han explicat que a la zona on es volia fer el camp de golf s'han trobat unes importants restes arqueològiques i que estan pendents de l'informe que ha d'elaborar la comissió de patrimoni per decidir què s'ha de fer amb les restes. Aquest diari no ha pogut contactar amb cap representant de l'ajuntament de Naut Aran.

El sisè camp de golf previst al Pirineu lleidatà és el de Tiurana, al nord de la Noguera, que de fet té unes característiques diferenciades, ja que es tractaria d'un equipament municipal. L'alcalde de la població, el socialista Antoni Armengol, recorda que «aquest camp no té cap aprofitament urbanístic i la seva funció és el reequilibri territorial». Armengol es refereix al fet que el consistori cerca repoblar una localitat que es va inaugurar ara fa un any després de ser reconstruïda, ja que havia desaparegut sota les aigües de l'embassament de Rialb. Pel que fa al golf, el consistori espera que aquest setembre la Generalitat aprovi definitivament les normes urbanístiques que en permetin la construcció.