Johann Leprich –membre de les Waffen SS i guàrdia a Mauthausen–, Anton Tittjung – de les SS Totenkopf i guàrdia a Mauthausen–, Josias Kumpf –un altre membre de les SS i destinat a Sachsenhausen– i Iwan (John) Demjanjuk –guardià al camp de Flossenbürg– podrien ser jutjats a l'Estat espanyol en el primer judici contra el nazisme des de Nuremberg. Tots quatre, d'avançada edat, van ser descoberts als anys noranta als Estats Units i, després d'un judici de desnacionalització pel seu passat nazi, tenen una ordre ferma de deportació. El problema és que cap país europeu els accepta.

El col·lectiu d'advocats Nizkor, en col·laboració amb una seixantena d'associacions de supervivents i per la memòria històrica, van aprofitar el seu arrest per iniciar una causa judicial contra ells per crims contra la humanitat –que no prescriuen mai– comesos contra ciutadans espanyols a l'estranger. Basant-se en la jurisprudència de l'Audiencia Nacional en casos contra torturadors i dictadors llatinoamericans, l'equip liderat per l'advocat Gregorio Dionis va aconseguir el 21 de juliol l'admissió a tràmit d'una querella formulada per un supervivent i tres familiars de víctimes dels camps d'extermini de Mauthausen, Sachsenhausen i Flossenbürg.

UN «ÈXIT» JUDICIAL
Després d'un any treballant en un cas «d'enginyeria jurídica», Dionis va explicar a aquest diari que «l'obertura de la instrucció ja és un homenatge i un reconeixement a les víctimes». Només aquest fet, independentment de si s'aconsegueix l'extradició dels acusats –que pot trigar entre tres i sis mesos– i de quina sigui la sentència final, ja té, segons assegura ell mateix, «una gran importància històrica».

Aquest incipient èxit processal permetrà, per primera vegada en la jurisdicció espanyola, donar inici a la instrucció judicial per investigar els crims del nacionalsocialisme i, en concret, les responsabilitats dels guàrdies Leprich, Tittjung, Kumpf i Demjanjuk, tots quatre integrants del Batalló de la Calavera ( Totenkopf ) de les forces de les SS. En paraules de Dionis, aquests antics nazis no eren uns simples soldats: «Eren, segons el Judici de Nuremberg, la crème del Partit Nacionalsocialista i els encarregats d'administrar els camps de concentració.»

RECONEIXEMENT HISTÒRIC
La presentació de la querella, a la qual s'hi poden afegir a partir de setembre més supervivents i familiars, compta amb el suport d'unes 60 organitzacions de víctimes del franquisme i dels camps de concentració nazis. En un comunicat fet públic el 30 de juny, l'Amical Mauthausen i la Coordinadora per a la Memòria Històrica de Catalunya denunciaven que «les víctimes espanyoles del règim nacionalsocialista no han rebut mai el reconeixement jurídic de l'Estat espanyol».

A més, les associacions es queixaven de «l'agreujant» que ha suposat la llei de la memòria històrica, aprovada en l'última legislatura amb els vots favorables del PSOE i IU-ICV, però no d'ERC, per «declarar legals les lleis franquistes que van consolidar l'exclusió d'aquestes víctimes del sistema del dret de gents europeu.»

EL REPTE PENDENT
Les conseqüències del judici contra els quatre SS a l'Audiencia Nacional, segons les mateixes associacions, «permetrien a l'Estat plantar cara a les seves responsabilitats en el suport i promoció del règim nacionalsocialista» durant la dictadura de Franco.

«Això podria fer trontollar la llei de la memòria», adverteix el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà. «Sempre hem denunciat la contradicció que suposa el fet que la justícia espanyola actués en la persecució dels règims dictatorials sud-americans executors de víctimes espanyoles i, en canvi, s'inhibís respecte als assassins nazis, feixistes i franquistes», va escriure Tardà en un article a El Punt. «Però, ara, aquests fonaments, que des del poder creien inalterables, trontollen». Si la sentència fos finalment favorable a les quatre víctimes, Tardà creu que les altres víctimes catalanes del nazisme també podrien anar a judici: «El cas de Lluís Companys, per exemple, que va ser entregat per la Gestapo a les autoritats franquistes, s'hi podria encabir.» A més, segons explica el diputat republicà, «cal tenir present que els milers de republicans espanyols i catalans assassinats als camps d'extermini hi foren deportats arran de la condició d'apàtrides dictada i pactada entre Serrano Súñer i Himmler».

CATALANS A MAUTHAUSEN
Al camp de concentració tristament famós de Mauthausen van estar internats més de 7.000 espanyols, la majoria catalans, dels quals se sap que almenys 4.300 van ser exterminats. L'associació catalana Amical Mauthausen confia en acabar l'any del seu 30è aniversari amb alguna bona notícia judicial sobre els crims del nazisme.