Un estudi efectuat per diversos científics de l'Institut de Ciències del Mar i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes ha descobert que els corrents marins són els responsables de la fluctuació de les captures de gambes al litoral català i, a més, que aquest fenomen és cíclic i es repeteix aproximadament cada sis anys. Durant la presentació dels resultats de l'estudi integral de la gamba en el canyó de Blanes, els científics han assegurat que la desaparició de la gamba de fa tres anys –durant l'hivern del 2005– va ser deguda a un «corrent marítim» que arrossega tots els exemplars d'aquesta preuada captura cap al fons del mar, a molta més profunditat de l'habitual. «Són corrents d'aigua freda que vénen del golf de Lleó i es canalitzen a través dels canyons marins de Palamós i Blanes, amb velocitats que superen el metre per segon, i que arrosseguen tot el que troben al seu pas, gambes incloses», apunta Pere Puig, geòleg de l'Institut de Ciències del Mar.

El que encara no es pot dir del cert és quan tornaran a desaparèixer les gambes, «perquè es tracta d'un fenomen oceanogràfic que depèn d'un fenomen climàtic». «Creiem que el cicle és de sis anys, però pot haver-hi una mena de salt i allargar-se el cicle fins als deu o onze anys», ha reflexionat Puig. «L'últim corrent marí va ser el 2005 i podem pronosticar, sense cap certesa, que la propera manca de gambes pot ser cap a l'any 2010 o 2011», ha aventurat el científic blanenc.

Aquest fenomen afavoreix la supervivència i la proliferació de gambes, la majoria de les quals, però, tornen abans d'haver-se reproduït. Per això les confraries de pescadors de Palamós i Blanes són partidàries d'utilitzar xarxes amb formats més grans per capturar només les adultes.