L'estudi el va elaborar Michel Drain, director emèrit del CNRS, expert mundial en hidrologia i membre del comitè científic que assessora l'empresa BRL, interessada en el transvasament. Drain admetia que el gran cabal del Roine a la desembocadura garanteix que el transvasament es faci sense risc mediambiental greu avui, però que caldrà veure quina serà la situació futura del riu amb el canvi climàtic. Però el transvasament és, segons ell, l'aposta d'una política de gestió de l'aigua que només té en compte l'oferta i que tracta el bé com una mercaderia, no com un valor mediambiental i patrimonial.
SALINITZACIÓ DEL LLOBREGAT
El primer problema de Catalunya, segons ell, era la gran salinització del Llobregat per causa de la muntanya de sal de Cardona i l'abandonament sense precaucions de les explotacions de sals i potasses a la zona del Cardener. En segon lloc, la conca de l'Ebre experimenta una pressió constant per augmentar les hectàrees de reg. En tercer lloc, la crisi financera que tenia l'empresa BRL va convertir en una oportunitat per a ella la proposta del govern de CiU. Com més gran fos el cabal que la canonada del Roine transportés a Catalunya, més fàcil seria d'amortitzar una gran obra com aquesta. Jurídicament, l'informe recorda que els drets de concessió de BRL no són absoluts i que l'Estat francès els pot abolir si considera que el projecte incompleix la filosofia de la concessió. La concessió del 1955 es va fer per atendre les necessitats d'una regió francesa i una llei del 1992 considera l'aigua un «patrimoni comú de la nació». La defensa del transvasament que es feia des de Catalunya i Espanya es basava en la creació d'una xarxa comuna europea com la del gas o l'electricitat. El cert, però, segons Drain, és que optar pel Roine és des de Catalunya i Espanya la solució fàcil per no haver d'afrontar transvasaments de conques a l'interior de l'Estat espanyol. El govern català i Aigües Ter-Llobregat defensaven que els recursos de les conques internes de Catalunya estaven espremuts al màxim i no donaven per a més. L'informe francès ho admet però recorda que per Catalunya passa una altra conca que en té molts més: l'Ebre. Catalunya té la solució a casa, segons ell. Els 400 hm³ de Rialb són suficients. L'aigua és de bona qualitat, però Rialb va ser concebut pel franquisme per fer electricitat i regar milers d'hectàrees de cultiu. L'aleshores govern de Pujol, però també la resta de partits catalans, no s'atreveixen a canviar-ho.
)
