L'11 de setembre del 2004, l'Institut d'Estudis Penedesencs, l'entitat que aplega els investigadors de les comarques del Penedès, va publicar un manifest en què recordava que el Penedès s'estenia al segle XIV de l'arc de Berà al pont del Diable i de la serra d'Ancosa a la Mediterrània, és a dir, l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf, la part meridional de l'Anoia i les parts orientals del Tarragonès i de l'Alt Camp, i denunciava «l'esquarterament que al llarg dels segles ha afectat les seves comarques» i que ha acabat per col·locar el Baix Penedès en l'àmbit tarragoní; l'Anoia, a la Catalunya central, i l'Alt Penedès i el Garraf, en l'àmbit metropolità barceloní. Els estudiosos consideraven que la recuperació de la unitat del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès, el gros d'aquest Penedès històric, corregiria «la macrocefàlia que pateix el centralisme barceloní».
Dies després de la publicació d'aquest manifest es va gestar una plataforma ciutadana que recollia l'esperit de la crida dels historiadors del territori amb l'objectiu que la futura divisió territorial afegís la creació de la vegueria per al Penedès i redrecés la separació de les seves comarques. En un principi, la plataforma pro vegueria del Penedès creada va començar a fer campanya amb la que feia un any s'havia iniciat a Osona i el Ripollès, que reclamava la creació de la vegueria de l'Alt Ter. Poc temps després, en veure que la mobilització de l'Alt Ter perdia pes perquè els polítics locals no hi apostaven de manera decidida, la plataforma del Penedès va començar a caminar sola.
En només tres anys i després de més de 600 actes repartits per les comarques del Garraf, el Baix Penedès, l'Alt Penedès i l'Anoia, la plataforma ha aconseguit el suport explícit d'11.750 ciutadans de manera particular, el suport de 61 ajuntaments dels 80 municipis que hi ha entre les quatre comarques, dels quatres consells comarcals i d'una dotzena d'associacions empresarials que apleguen més de 4.500 empreses.
«EMOTIVITAT»
La mobilització que s'ha gestat al territori i que ha arribat a provocar una crisi en el tripartit del govern català una vegada ha arribat al Parlament ha obtingut un suport ampli al territori «més per aspectes emocionals que no pas racionals», tal com indiquen alguns socialistes de la zona, ja que encara a hores d'ara no s'han donat a conèixer les competències concretes que tindran les vegueries. De moment, només es diu que aquest nou ens politicoadministratiu fusionaria els consells comarcals i les diputacions, i que podria assumir una part de les atribucions que tenen els serveis territorials de la Generalitat. Les competències de les vegueries s'han encara de concretar en la futura llei d'ordenació territorial.
L'esperit de preservació de la idiosincràsia penedesenca lligada al món del vi i del cava va provocar, el 2004, l'aprovació de la Carta del Paisatge de l'Alt Penedès, un document que intentava posar les bases de la preservació de l'espai agrícola i natural de l'Alt Penedès i que ha esquitxat també la redacció del pla director territorial de l'Alt Penedès, que s'aprovarà definitivament aquest estiu amb les al·legacions que s'han presentat des del territori. El pla director de l'Alt Penedès, que de moment s'inscriu en el pla territorial metropolità de Barcelona, «protegeix especialment» el 93% del territori que correspon a les zones de vinyes i d'espai de valor natural, limita el creixement urbanístic dels municipis petits i manté el seu caràcter rural. Al Garraf, el Consell té la intenció d'engegar també la redacció del seu pla director aquest mandat, també amb la mirada fixada en la identificació penedesenca.
)
