Narbona sí que va utilitzar la paraula transvasament per referir-se a l'actuació d'emergència que el govern català es planteja portar a terme a partir de la tardor per pal·liar els efectes de la sequera i ho va fer acompanyada del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Fins i tot la ministra va afirmar que el govern socialista «no té en absolut cap posició fonamentalista« respecte als transvasaments i va recordar les actuacions d'aquest tipus que es fan al País Valencià entre els rius Xúquer i Vinalopó. Amb tot, sí que va voler deixar clar que els transvasaments «han de ser l'última opció».

Aquesta actuació d'emergència, anunciada dimarts pel conseller de Medi Ambient, sempre en termes «d'aportació temporal», consistiria a transvasar, durant vuit mesos o fins que es recuperin els pantans, aigua del riu Segre, a la conca de l'Ebre, al riu Gréixer, a la conca del Llobregat. La ministra va anunciar que la petició formal per fer aquest transvasament encara no s'ha fet al ministeri i que l'única sol·licitud per pal·liar els efectes de la sequera a Catalunya és l'aportació d'aigua de la dessalinitzadora de Carboneres, a Almeria, cap al port de Barcelona. «La Generalitat ho estudia i nosaltres ho farem dins el marc de les diferents opcions que es poden fer per pal·liar la sequera en els pròxims mesos», va dir Narbona després de recordar que el transvasament ha de tenir rang de llei i ha de ser aprovat pel Consell de Ministres si la captació excedís dels 5 hm³ anuals, tal com podria passar si el transvasament del Segre s'allargués més de dos mesos. Segons el conseller de Medi Ambient, les captacions no superarien els 1,5 m³ per segon, un volum que al cap d'un mes suposaria una quantitat de 3 hectòmetres cúbics d'aigua.