Tomàs Claramunt reclama a Caixa Laietana que li siguin retornats els 681.000 euros dipositats en un compte a l'oficina que l'entitat té a la plaça de les Mèlies de Pineda. Segons ell, l'exempleat de la caixa Josep Morell Comas va utilitzar aquests diners el març del 2007 sense el seu permís ni coneixement per «tapar» part del descobert econòmic en una de les operacions que realitzava amb l'empresa immobiliària Candanchú Confort, amb la qual estava vinculat. Caixa Laietana nega rotundament els fets i assegura que tot forma part d'un entremat per estafar-li diners.

Fonts pròximes al demandant van explicar ahir que la responsabilitat de l'entitat bancària en la «desaparició» dels diners «és clara perquè quan es va realitzar l'operació de traspàs de comptes Morell encara era treballador de Caixa Laietana». A més, i sempre segons la part demandant, l'entitat d'estalvis ja havia detectat el desembre del 2006 certes irregularitats realitzades pel llavors encara treballador en els comptes del seu client. «Una auditoria interna de Caixa Laietana ja va descobrir que s'havia operat amb el compte de Tomàs Claramunt i d'altres persones sense el seu coneixement ni molt menys la seva autorització escrita», afirmen les mateixes fonts, que afegeixen que «llavors ningú de l'entitat va alertar l'interessat del que havia passat i un cop retornats els diners de l'operació del 2006 es va donar el cas per tancat». La querella penal interposada per Tomàs Claramunt l'octubre passat anava dirigida en un primer moment contra el president de Caixa Laietana, el fins ara director general, l'actual director general, el cap d'auditories, el cap d'oficines, Pere López, el cap del departament de Recursos, Vicenç Urrutia i el cap de l'oficina de Pineda, Jordi Bas. El jutge instructor, finalment, només ha acceptat la querella contra López, Urrutia i Bas i la resta inicialment seran cridats a declarar en qualitat de testimonis.

La versió de Caixa Laietana sobre l'afer és notablement diferent. Segons defensa l'entitat, a través d'una font autoritzada «les persones demandades podrien formar part d'una conxorxa per fer pagar a Caixa Laietana uns diners que van perdre a través d'unes operacions fetes lliurement i en què l'entitat no està involucrada». L'únic punt coincident entre les dues querelles és que Josep Morell hauria estat l'artífex de les operacions irregulars. «Tot i això, en el moment en què es va detectar la seva participació se'l va acomiadar i disposem de documents que proven que va donar suport a les reclamacions dels clients afectats quan ja no tenia cap relació amb nosaltres», diu la mateixa font.

En aquest cas, i segons l'entitat d'estalvis, Josep Morell va compaginar durant un temps la seva feina a Caixa Laietana amb inversions a d'altres empreses amb interessos immobiliaris, com ara Candanchú Confort, «que donaven interessos més alts i ràpids als inversors». Alguns d'aquests inversors eren també clients de Morell a través de Caixa Laietana.