dissabte, 12 de gener de 2008
> El PSC i ERC
opinió . Escriptor
JORDI CABRÉ..
El PSC i el PSOE no tenen sempre els mateixos interessos, com s'està demostrant de cara a les properes eleccions generals. Tot i així, no cal que els dirigents socialistes catalans es preocupin gaire per possibles pactes governamentals entre Zapatero i CiU perquè això difícilment afectarà de manera directa l'estabilitat i la composició del govern català. Una altra cosa és el resultat d'ERC, la possible davallada que els deixi sense grup parlamentari o que simplement mostri una pèrdua important de suport electoral, i que obri la caixa dels trons de la crisi definitiva dins del partit republicà. Això és el que més hauria de preocupar ara al PSC, en lloc d'eventuals pactes amb els nacionalistes a Madrid. Fa poc vaig sentir un dirigent socialista, dels molt importants, que confessava que el que més li preocupava del tripartit no eren justament les relacions amb el PSOE sinó la necessitat que té ERC de marcar perfil propi. Afirmava que, quan des d'ERC es parlava d'una política d'equidistància (entre socialistes i CiU), el PSC va considerar-se automàticament legitimat per definir-se com a equidistant (entre ERC i CiU). D'aquesta manera evitaven que un partit erràtic com ara ERC els condicionés excessivament, i així ha resultat, que ERC ja condiciona molt poc el govern català. La clau de possibles crisis governamentals a Catalunya no resideix per tant en la política espanyola, sinó en les decisions sobiranes del PSC, en la seva capacitat o conveniència de pactar amb CiU, i sobretot en la capacitat de resistència electoral (i interna) d'un partit com ara el de Carod-Rovira, Puigcercós, Beltran i Carretero. Malgrat les desavinences ferroviàries i infraestructurals entre Montilla i Zapatero, doncs, allí on resideix el futur de la política catalana continua sent a Catalunya, com no podia ser d'altra manera. Hi ha una batalla definitiva en aquest sentit: el diputat a Girona que es disputen el PP i ERC, i que posa en joc definitiu la posada en dificultat o bé la salvació de la situació dels republicans. Per això els socialistes faran una campanya fina amb els republicans: perquè més que mai l'estabilitat dels uns depèn de l'estabilitat dels altres.
|
