dissabte, 12 de gener de 2008
> S'han quedat sense tren
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Zapatero ens estima, però la política no es basa en l'amor. Aquest és el problema. Si fos per ell, Zapatero ja ens hauria tornat tots els papers de Salamanca, ens hauria aprovat l'Estatut del 30 de setembre, ens oferiria tants trens de rodalies com vulguem i fins i tot potser cediria El gran masturbador dalinià al MNAC. Però bona part dels papers són a Salamanca, les despulles de l'Estatut esperen al Constitucional, els trens de rodalies són gestionats a la manera espanyola i el masturbador practica l'onanisme a la capital del regne, després d'aquelles reeixides maniobres testamentàries que l'Estat espanyol va fer al voltant del geni moribund. Zapatero ens ho donaria tot, però no ens pot donar gaire res, per bé que, a les properes setmanes, sentirem uns balanços brillantíssims d'aquesta legislatura socialista. Vinga presumir de l'obra feta a Catalunya, vinga declaracions d'afecte, promeses, optimisme. S'hi esforçarà el president Montilla, hi insistirà la ministra Chacón, ho remarcarà el secretari Iceta. Fins i tot aquests que dijous tornaven orellabaixos de Madrid, els consellers Nadal i Castells, parlaran de les inversions que s'han fet i de les que es faran, gràcies a l'Estatut reformat i a la bona disposició de Zapatero. Hi ha una escena patètica que cada any es repeteix en aquestes dates. Encara es fabriquen trens de joguina i encara hi ha criatures que en demanen. No tot són videoconsoles. Si arriba el dia de Reis i el tren no és enlloc, la criatura té una decepció d'aquelles que es recorden sempre més. El tripartit no es conforma amb poc i no havia pas demanat un tren de joguina, no, sinó un servei de rodalies sencer. El papa Zapatero havia dit que els Reis els el portarien, perquè el tripartit, de fet, ja sap qui són els Reis. Però ha resultat que no. A Madrid han tornat a treure aquell raspall de raspallar catalans, del qual ja parlava Tarradellas, però dels trens de rodalies res de res. Tot i això, ara, aquests socialistes catalans, i en Saura, que fa la segona veu, hauran d'aparentar optimisme. Pobres criatures. Quanta crueltat!
|
)
