L'entrada en vigor de l'euro va provocar un descens important de les aportacions dels fidels, i això es va traduir l'any 2002 en un dèficit de 62.700 euros. La tendència s'ha mantingut inalterable en els anys posteriors, amb dèficits moderats que en cap cas han superat els 90.000 euros, però que s'arrossegaven d'un exercici a l'altre.

L'ecònom del Bisbat de Girona Robert Xifre va presentar ahir les dades de l'exercici 2006, que ha permès recuperar un balanç positiu. Tenint en compte l'evolució dels últims anys, Xifre defensa que en els pròxims exercicis les aportacions dels fidels i les subvencions d'institucions per garantir la conservació dels temples seran les principals fonts de finançament. El canvi de model de l'assignació tributària genera dubtes, i Xifre afirma: «És un repte que ens obliga a fer entendre a la gent, sigui creient o no, la importància que tenen els serveis que des de l'Església oferim.» L'assignació tributària suposa per al bisbat gironí un 20% dels ingressos.

El bisbat presenta les dades aquesta setmana, ja que diumenge se celebra la col·lecta de la Diada de Germanor, en què els diners que es recullen es destinen a les parròquies. Les aportacions dels fidels suposen gairebé la meitat dels ingressos del Bisbat, amb 4,2 milions, als quals cal afegir 1,2 milions més que rep la diòcesi pels serveis que ofereix.

En el capítol de despeses destaca les obres de millora i conservació, que s'enduen un 24% del total. Xifre assegura: «Només fem el que és urgent, perquè si ho mirem bé, hi hauria 100 o 150 temples en què caldria actuar.»

Les retribucions del personal també són un capítol important que suposa un 22,8 per cent de les despeses.