En l'atmosfera pessimista d'afartament que respira el catalanisme i enmig de la creixent abstenció electoral i el descrèdit de la vida política han anat sorgint diverses plataformes civicopolítiques que han revifat el debat sobre sobirania i dret a l'autodeterminació. Òmnium Cultural va aplegar ahir a Barcelona representants de tres d'aquests moviments, el Cercle d'Estudis Sobiranistes, la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés, i un ponent de cadascun dels quatre partits polítics que van aprovar el nou Estatut català. La jornada va deixar en evidència que la rauxa de les plataformes, que van acordar que el país travessa un moment òptim per començar a treballar per una consulta d'autodeterminació –i la independència–, contrasta amb el seny i un ampli ventall de matisos expressats pels partits.

Unes 200 persones van seguir la jornada. L'entusiasme va arribar amb la intervenció del jurista Alfons López Tena, del Cercle d'Estudis Sobiranistes, que va esgrimir el dèficit fiscal com a exemple que Catalunya, a més de no tenir estat propi, té un altre estat en contra. Membres dels moviments van demanar veu als partits en el treball polític cap a la via sobiranista. També creuen que s'ha d'abandonar la pedagogia a l'Estat per centrar-se a convèncer els catalans reticents al divorci de l'Estat.

A la tarda hi van parlar els representants d'ICV, ERC, el PSC i CiU, als quals l'auditori va reclamar unitat com l'aconseguida el 30 de setembre del 2005 en l'aprovació de l'Estatut. Joan Herrera (ICV) va defensar l'estat federal plurinacional com a escenari de futur, en part perquè ara el federalisme té més partidaris que la independència. També va qüestionar si és més senzill reformar la Constitució o ser independents. I López Tena va etzibar que és més fàcil guanyar una consulta popular a Catalunya que no pas un referèndum estatal convocat per una majoria de 234 diputats a Madrid que passa sols pel pacte amb el PSOE i el PP.

Anna Simó (ERC) va declarar esgotada la via autonomista i va reclamar «desacomplexament» per fer via cap a la «desconnexió progressiva» de l'Estat abans de la independència. En canvi, Josep Rull (CiU) va esmentar el confederalisme com a pas intermedi del «projecte d'alliberament nacional». Rull va fer una crida als altres partits perquè abandonin l'eix esquerra-dreta i hi avantposin el nacional. Pel PSC, Isidre Molas hi va defensar el catalanisme social, amb un model federal pel qual, li van retreure, el PSOE no aposta.

Molas va rebre tímids xiulets quan va dir que ningú farà que el PSC trenqui la legalitat vigent «ni amb pressió ni amb sabó». Responia a qui va suggerir la insubmissió fiscal catalana per protestar fins que l'Estat compleixi amb la seva llei en inversions.