El millor de la novel·la guanyadora, segons va explicar ahir el portaveu del jurat del premi convocat per la Llibreria 22, Josep Maria Fonalleras, és «la veu narrativa. Un to entre desmenjat, asèptic, que, a poc a poc, es va tornant neguitós fins a fer-se malaltís», a més d'una llengua acurada i d'imatges que transmeten «una sensació estranya, inquietant». Posats a buscar-hi referents literaris, segons Fonalleras, Isaac Asimov en podria ser un, potser també algun rus del segle XIX i algunes picades d'ullet a Kafka i La muntanya màgica, de Thomas Mann. Planas teixeix amb habilitat «una teranyina angoixant», en què una nau espacial acaba essent una trampa on tots els tripulants han interpretat una ficció, ningú no és el que sembla i tot és una pura entelèquia, «tots són un apèndix d'aquesta mena de prova pilot que els ha de dur a un planeta anomenat Xeix, que finalment no és una incògnita, sinó un malson». Per al jurat, és remarcable la «parsimònia pel detall» de Planas, que va més enllà del relat d'aventures espacials i que es converteix «en una mena d'al·legoria de l'exclusió, de la marginalitat, del sense sentit de les nostres vides».

Pel que fa a la novel·la finalista, Sense espina ni os, de la també gironina Núria Martí, explica la història d'una dona que pateix una malaltia degenerativa i que, a partir d'unes fotografies, fa un retrat de la família i de l'ambient que constitueix «un fresc de la Girona provinciana del segle XX». En aquesta novel·la dues veus es van intercanviant el fil narratiu, ja que s'estableix una història paral·lela a la de la dona malalta, la de la Caterina, sotmesa al dimoni del sexe. Pel jurat, el «to costumista de la novel·la és agradable, està ben escrita, neta i polida, des de la perspectiva d'una malalta que no és lacrimògena, sinó una excusa per a l'inici del relat i per a l'harmonia de les dues veus». L'Anna, la malalta, fa un repàs de la vida petitburgesa de Girona «amb una notable elegància». La llengua «polida i dinàmica, viva i intensa», és un dels actius de l'obra de Martí, segons el jurat, que estava format pel mateix Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Ponç Puigdevall, Guillem Terribas (secretari sense vot) i Eva Vázquez, que s'hi ha incorporat en aquesta edició. La novel·la finalista i la guanyadora van arribar a la darrera votació del jurat juntament amb Vint-i-tres, presentada sota el pseudònim de Laura Noguera, i Tres i no res, també presentada amb pseudònim, Joan Amades.

Una altra de les novetats del Casero, a més de la configuració del jurat, és el canvi d'editorial. A partir de l'edició d'aquest any, les obres guanyadores les publicarà Editorial Amsterdam, a càrrec de l'editora Izaskun Arretxe i d'Ernest Folch, director editorial d'Ara Llibres. Abans de fer l'acte de lliurament Laia Amagat (piano) i Anna Radresa (flauta travessera) van interpretar diversos temes pertanyents a bandes sonores de films de referència, la majoria, de la història del cinema, com ara Casablanca (As time goes by), El caçador (Cavatina) o La lista de Schindler (Tema principal).

2N PREMI QUIM MASÓ
Com a preàmbul de l'acte de lliurament, Salvador Sunyer, director artístic del festival Temporada Alta i un dels responsables de la productora saltenca Bitó, va anunciar la convocatòria de la segona edició del premi per a muntatges teatrals Quim Masó, que està convocat per la mateixa productora, per la Llibreria 22, el Grup Proscènium i la família de Masó. Sunyer, després de fer una referència al llegat cultural que Quim Masó va deixar a Girona, Salt i al teatre d'aquest país, va anunciar que el dia 23 de novembre, amb l'estrena a La Planeta del muntatge premiat en la primera edició, Saló Primavera, de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso, i dirigida per Lurdes Barba, es faran públiques les bases de la segona edició del premi.

«HELENA», DE RITSOS
La quinzena edició de la Proposta de Poesia, vinculada al premi Just Manuel Casero, viu avui (20.00h), a la mateixa sala La Planeta, el seu penúltim episodi d'aquest any, amb la lectura dramatitzada del poema dramàtic Helena (1970), obra del poeta grec Iannis Ritsos (1909- 1990), a càrrec de les actrius Carme Callol i Mercè Managuerra. Per a molts crítics, aquesta és l'obra mestra de Iannis Ritsos.