«Les suposades comarques turístiques del Pirineu no se sustenten tant en una forta maquinària turística com en una economia de la construcció de segones residències». Aquesta és una de les conclusions del Pla Territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran. El document, elaborat pel govern i en vigor des del setembre de 2006 ha de, en paraules del secretari per a la Planificació Territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques, Oriol Nel·lo, «reconduir situacions urbanístiques esbiaixades que prioritzaven la segona residència». Es tractava, gràcies a aquest document de bases, i també al Pla Director d'Estacions de Muntanya, d'apostar per crear més establiments hotelers i reduir les segones residències. L'any 2005, dels 51.000 habitatges que hi havia al Pirineu, 27.000 eren segones residències.

Diferents projectes urbanístics que hi ha en marxa, sobretot al Pirineu lleidatà, demostren que aquesta situació encara és lluny. Al Pallars Jussà, a primers de juliol van començar les obres de construcció de l'estació d'esquí de la Vall Fosca. El projecte preveu, en una primera fase, la construcció de 429 habitatges. Al final, però, el complex turístic en tindrà 879, a banda de 2.400 places hoteleres. De fet, en aquesta primera fase que ja ha començat, s'hi inclou l'obertura d'un camp de golf, l'any vinent, que ha suposat la construcció d'un centenar habitatges al nucli d'Espui, al municipi de Torre de Cabdella.

A la Val d'Aran, l'Ajuntament de Vielha i un conglomerat d'empreses entre les quals destaca el grup immobiliari Hoque, de Madrid, van signar el mes de març un conveni per a la reobertura de l'estació d'esquí de la Tuca. Les empreses, però, van posar com a condició la construcció de 562 apartaments, a banda de 1.200 places hoteleres. A Esterri d'Àneu, el grup immobiliari madrileny Promhogar hi promou un camp de golf de 18 forats que du associats 600 apartaments més. L'autorització del camp de golf només està pendent d'un informe que està elaborant en aquests moments l'Agència Catalana de l'Aigua, ja que el govern municipal ja va canviar les normes subsidiàries per poder-l'hi encaixar.

La manca de definició de la resta de projectes de construcció de camps de golf que hi ha a la zona encara no permet saber si duran habitatge associat. L'Ajuntament de la Guingueta d'Àneu en vol fer un a pocs mestres del d'Esterri d'Àneu, però ha de salvar el problema que suposa que part del seu terme municipal sigui inundable; divendres, a Tiurana, al prepirineu lleidatà, la comissió d'urbanisme de Lleida va aprovar el pla que permet construir-hi un camp de golf de 62 hectàrees, i el Conselh Generau d'Aran ha començat un procés participatiu per decidir on s'ubicarà un equipament esportiu d'aquestes característiques. A més, en els últims mesos, un empresari s'havia interessat per fer un altre golf al municipi de la Vall de Cardós (Pallars Sobirà), però encara no ha presentat cap proposta a l'Ajuntament i sembla haver-se desdit, entre d'altres raons, per la gran oposició, amb recollida de firmes inclosa, que s'havia desfermat en la zona.

PROU PISOS FINS AL 2025
Nel·lo explica que el pla territorial no pot alterar els règims de sòl existents i que, per tant, els plans urbanístics en vigor no es poden canviar. De fet, el document aprovat pel govern admet que «el pla territorial té escassos instruments per actuar directament, però està obligat a instar el planejament general, amb plans directors urbanístics o plans generals perquè es corregeixi la inèrcia de planejament actual». El president de Depana, Manel Cunill, defineix el pla territorial com «un compendi de bones intencions». La quantitat de sòl urbanitzable que hi ha actualment a l'Alt Pirineu i l'Aran permetria augmentar en un 50% el parc d'habitatges actual i, per tant, és suficient per acollir els residents previstos fins el 2025.

Per poder influir d'una manera més directa en el planejament, amb la intenció d'«ordenar el creixement per garantir el benestar», a partir del pla territorial, el govern ha d'elaborar plans directors urbanístics de cadascuna de les comarques. A hores d'ara, s'han aprovat inicialment i són en exposició pública els plans directors del Pallars Sobirà i la Cerdanya i s'estan redactant els de l'Aran i l'Alta Ribagorça. En els dos primers casos, per exemple, el govern ha descatalogat terrenys que eren urbanitzables a Bellver de Cerdanya, Sort, Espot o Rialp. Cunill, de la seva banda, reclama que els plans directors puguin ser revisats cada cinc anys –i no els 20 previstos ara– i denuncia que algunes figures urbanístiques, com la catalogació de «protecció preventiva» que s'ha fet en alguns terrenys de la Cerdanya, obre la porta a la seva urbanització posterior. «Afegim pressió urbanística innecessària», sentencia. A més, el líder ecologista considera que els plans directors que s'han elaborat fins ara mantenen uns creixements excessius –«al Pallars Sobirà es guanyen uns 5.000 habitatges»– i que hi ha «una continuïtat de la tendència urbanística dels darrers anys».

Tot i les crítiques i els projectes en marxa, Nel·lo diu: «En els darrers mesos m'he reunit amb molts alcaldes del Pallars Sobirà i almenys un terç m'han explicat nous projectes que preveuen reconduir els plans actuals per compactar els creixements urbanístics». «Hi ha un canvi de percepció i cada cop tenen més clar que el model que es basava en la segona residència ha quedat obsolet», sentencia.

El secretari per a la Planificació Territorial explica que «els alcaldes consideraven que la construcció els donava diners, però ara s'adonen que eren a curt termini perquè les urbanitzacions tenen uns costos molt alts per al municipi». En aquest sentit, a banda de l'alteració del paisatge, hi ha, afegeix Nel·lo, el cost de fer arribar serveis com l'enllumenat, l'aigua o la recollida de residus als nous habitatges; la pèrdua de llocs de treball respecte de la creació de places hoteleres i la també pèrdua d'ingressos, si es compara amb els que generen les activitats econòmiques.

L'alcalde de la Torre de Cabdella, Josep Maria Dalmau (PSC), defensa que el nou complex turístic que Fadesa-Martinsa construeix a la Vall Fosca ja compleix aquests requisits. «Cal tenir en compte que el 60% dels llits que hi haurà seran calents», és a dir, seran places hoteleres. Dalmau afegeix que «aquest projecte dinamitzarà la zona i es farà sense malmetre el territori» i posa com a exemple que «tots els serveis seran soterrats i hi haurà un gran aparcament soterrat per reduir l'impacte visual». Un equip en què hi ha membres del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat controlen en tot moment que les obres respectin el que va dictaminar l'estudi d'impacte ambiental, i més, si es té en compte que les muntanyes de Filià i Llevata, on hi haurà les pistes, són espais protegits, a tocar del Parc Nacional d'Aigüestortes. Cunill, a l'altra banda, considera que aquest complex «és el pitjor exemple d'un mal model de creixement». El màxim responsable de Depana defensa que el model de creixement actual «no és sostenible ambientalment, però tampoc econòmicament» i demana que es pensi en una altra manera, «no depredadora», d'utilitzar el Pirineu vinculada al senderisme, la gastronomia, l'oci cultural, etc.

QUÈ PASSA A CARDÓS?
Mentre s'estan elaborant els nous plans directors urbanístics s'ha sabut que un alt directiu de Vitaldent ha comprat el poble de Montgarri, al municipi de Naut Aran, amb la intenció de fer-hi un complex d'ecoturisme tot i una normativa urbanística que no ho permet. Vaquèira Beret ha començat les obres del polèmic complex de la Ruda –400 apartaments, hotels, centre termal i telecabina– i l'Ajuntament de la Vall de Cardós ha tret a exposició tres plans parcials que poden suposar la construcció d'uns 900 apartaments en tres nuclis diferents de la població. Concretament, 64 a Bonestarre –on ara n'hi ha 14–, 40 a Estaon –on n'hi ha 32– i fins a un màxim de 884 a Ribera de Cardós –on n'hi ha 176. Cunill, que recorda que Depana va demanar a Política Territorial una suspensió de la tramitació dels plans parcials, posa aquest fet d'exemple del poc poder dels plans que fa el govern davant dels projectes municipals.