dimecres, 10 d'octubre de 2007
> El preu de no encertar l'estil «adequat»
el perfil
PURI ABARCA.
Més de 600 iniciatives parlamentàries i prop de 500 intervencions. Aquest és part del balanç que Joan Puig deixarà si no repeteix de cap de llista al Congrés. És pencaire, ningú li discuteix, ni tan sols els seus detractors a l'hora de triar candidats per a la cambra alta, però també té un carai de nervi, marcat per una passió potser a vegades desmesurada, que li ha comportat més d'un enfrontament amb la direcció del seu partit, com la desobediència disciplinària que va permetre l'ascens de CiU a l'alcaldia de Blanes. Més enllà de la rebel·lia i d'algunes enveges disfressades de recels que hagi pogut aixecar en el si del partit a causa del seu protagonisme, a Puig no li han fet cap favor episodis com la invasió de la piscina del director d' El Mundo, Pedro J. Ramírez, a Manacor, o el suport a la protesta de les JERC davant de la seu de la COPE. «Denunciar els privilegis és un acte de justícia democràtica», defensa ell. Però no tothom ho ha entès així en un partit que ha moderat les seves accions amb vista a tenir una cabuda «digna» en la recomanable correcció de govern. Puig actua amb convicció, però de vegades és imprudent i no encerta l'estil que s'escauria en cada moment. Tampoc es deixa dir gaire el que ha de fer i això li comporta antipaties. Ara bé, és poc probable que, si queda fora de tot càrrec públic, es conformi pacientment amb la rereguarda. Quan es porta a dins...
|
