Joan Manel Trayter, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Girona (UdG), és el primer que valora la progressió de la seva deixeble Gemma Geis i a qui li augura un futur brillant. Tant en la tesi doctoral com en la carrera professional, tot i que de moment és professora associada a la Facultat de Dret des del 2003. Trayter explica que, en els seus anys a la facultat, no recorda cap estudiant a qui hagin obert les portes de la Universitat de Harvard per dur a terme una recerca i està convençut que hauran de passar molts anys abans que torni a produir-se aquesta satisfacció. «Per nosaltres és un motiu d'orgull tenir un cas únic com aquest, en un treball de recerca tan important com el seu», explica Trayter amb satisfacció.

La idea del projecte d'investigació de Gemma Geis (Pont Major, Girona, 1979) va néixer arran del mateix Trayter, que a més de ser el director de la tesi, és el referent de Geis. La deixeble va decidir centrar la tesi doctoral en un tema polèmic i interessant com és ara L'execució de sentències urbanístiques, que té com a objectiu «buscar instruments de control perquè les sentències en matèria urbanística es compleixin». O sigui, a la pràctica, seria la de buscar quines són les fórmules jurídiques perquè els edificis il·legals es puguin enderrocar. I, per tant, es compleixi la sentència.

Admet que quan va començar la tesi no es va plantejar engrandir aquest projecte però que s'ha anat involucrant a mesura que ha vist que s'ha convertit en una recerca pionera i que, fins ara, no s'havia escrit res. El motiu pel qual va decidir fer aquesta recerca, que inclou la temàtic de l'estructura judicial, té un raonament clar: «Si un jutge dicta una sentència i no es compleix... si tenim una llei d'urbanisme que fixa unes previsions, i quan algú les vulnera es queden sense sanció... el que falla és el sistema», matisa.

Geis va iniciar la tesi doctoral fa tres anys i a finals del 2004 va començar a agafar forma quan va fer el primer viatge a l'estranger. L'estada va ser a la Universitat de Florència, del desembre del 2004 a l'abril del 2005. Un any més tard, i per les mateixes dates, l'experiència va ser a la Sorbona de París I.

D'aquestes dues estades, de moment, ja ha constatat que «dins la mateixa llei, a Itàlia hi ha unes tècniques i a França n'hi ha unes altres, que són dos sistemes de dret comparables al nostre». Ara, li queda fer el salt als Estats Units per visionar el sistema urbanístic nord-americà i veure «quines conclusions en puc treure». La clausura a Boston es farà al Reial Col·legi Complutense de la Universitat Harvard. Per tant, tindrà l'oportunitat d'acabar la recerca en la considerada millor universitat del món. Així doncs, tornarà a passar quatre mesos fora de casa –del gener a l'abril– i culminarà un treball que tindrà una dimensió internacional, més enllà de la visió europea. L'entregarà a mitjan maig vinent i en farà la lectura a partir del setembre del 2008.

En aquests moments, té concedida la beca a Harvard però està en la fase complicada de trobar el sistema de finançament a través del govern català, entitats d'estalvi i la mateixa universitat gironina.

RESSÒ INESPERAT
La tesi no està passant desapercebuda perquè algun despatx d'advocats espanyol ja ha demanat alguna ajuda pel que fa a les sentències urbanístiques, de la mateixa manera que algun magistrat i fiscal hi han mostrat interès. A causa d'aquest impacte, és el mateix marit –el publicitari Francesc Grau– que avança que ja «li han ofert feina, en tots els àmbits, privat i polític».