Llicenciat en dret i en història, ingressà per oposició en el notariat i va exercir en les notaries de Ponts el 1953, de Tarragona a partir del 1958 i de Barcelona des del 1970. Fou degà del Col·legi de Notaris de Catalunya durant la transició, i organitzà i desenvolupà la redacció de les escriptures en català. Va participar activament en la redacció de molts preceptes de l'Estatut de Sau.

Ha publicat molts treballs jurídics sobre dret de família (matrimoni, règim econòmic matrimonial) i successions (preterició intencional, desheretament injust, marmessors, etc.), sobre societats anònimes i hipoteques unilaterals. Ha conreat el dret lingüístic, amb els treballs sobre La doble oficialitat lingüística en el Tribunal Constitucional, La llengua i la dominació política i Conceptes bàsics de la doble oficialitat, Els grans conceptes de la doble oficialitat en la Llei 1/1998, de política lingüística i Un nou àmbit de desoficialització de la llengua catalana: el registre mercantil, tots els quals han contribuït a desenvolupar aquesta branca del dret a Catalunya. La Fundació Noguera publicà el 1996 la història de la seva família, De remences a rendistes: els Salellas. 1322-1935, i ens deixa a les portes de la impremta una altra història deliciosa: la de les dones de la seva estirp.

Per damunt de tot, destaca la personalitat cívica de Josep Maria Puig Salellas en múltiples comissions, fundacions, comitès i grups de treball. Sempre ha estat disposat a servir el país a través de qualsevol tasca ciutadana, per més ingrata que hagi estat. Com a mostra, la seva intervenció en la Fundació de l'Avui: quan els promotors necessitaven incorporar una personalitat prestigiosa que conformés el projecte, obtingueren l'ajut entusiàstic del notari Puig Salellas; una altra intervenció seva, a instància del president Pujol, per resoldre la crisi d'Òmnium Cultural. El seu mestratge en el Departament de Justícia ha estat d'una entitat fonamental. Els presidents Pujol i Terradellas cercaren i estimaren els seus consells.

La trajectòria de Josep Maria Puig Salellas és exemplar no sols per haver tingut l'encert històric i personal de culminar una família que ha mantingut una tradició quasi mil·lenària, per haver estat un prestigiós notari i un fi jurista, sinó per haver estat tot això sense minvar el seu nacionalisme contundent, o si es vol, el seu catalanisme de pedra picada i, el que és més important, de tocar de peus a terra, i per l'entusiasme vital i l'estímul que ha imprès en totes les tasques que ha desenvolupat: en la comissió jurídica assessora de la Generalitat, la de Codificació i l'Observatori de Dret Privat de Catalunya, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, l'Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, la Fundació Àpoca, l'Institut d'Estudis Catalans i el consell de redacció de la revista Llengua i Dret, la presidència del Consell Economicosocial de la UB i la de la prestigiosa Fundació Noguera, i una llarga llista. Una darrera consideració: que jo sàpiga, és l'únic exdegà de tots els col·legis de notaris que, en acabar el càrrec, no fou distingit pel govern central amb la creu de Sant Ramon de Penyafort. I és que també hi ha no-reconeixements que honoren. Si ho tinguéssim tan clar nosaltres com els nacionalistes espanyols de dretes i d'esquerres!

Poques persones han pogut competir amb en Josep Maria en el seu coneixement aprofundit de la realitat del país, de la seva gent, de les institucions; tal vegada ho ha tingut fàcil: havent nascut gironí-empordanès, de pare i esposa lleidatanes, ha exercit la notaria durant anys a Sort, Tarragona i Barcelona. El seu mèrit ha consistit a no haver-se instal·lat còmodament en la indiferència ni haver-se adormit sobre els llorers; el seu antídot han estat el treball i l'estudi, amanits amb una intel·ligència, un entusiasme i un compromís que l'han portat a gaudir d'una vida plena fins el darrer alè. «Què farem quan mori en Puig Salellas?», es preguntava Núria de Gispert quan dirigia el Departament de Justícia. I es responia: «Doncs farem que ressusciti.» En tot cas, ens deixa escrit el seu darrer mestratge per a Catalunya: La penúltima cruïlla.

(*) El notari Francesc Torrent Cufí glossa la figura del també notari Josep M. Puig Salellas, que va morir diumenge als 83 any