dijous, 3 de maig de 2007
> El poble sense idees
Durant el segle XIX el món va canviar més de pressa que no ho havia fet mai i, probablement, que no ho tornarà a fer en els propers segles. La vida dels humans es va modificar en tots els seus àmbits. La industrialització representa el canvi més important des de l'aparició de l'agricultura. L'absolutisme monàrquic i el feudalisme senyorial deixen pas –sovint de forma violenta– a noves formes d'expressió i organització política. Les noves alternatives són plurals i contradictòries. A Catalunya, per exemple, la població es va triplicar, passant d'un a tres milions d'habitants. A més de la guerra del Francès i dels diversos conflictes colonials a Cuba i al Marroc, Catalunya viu quatre guerres civils. Construeix una de les xarxes de ferrocarril més denses d'Europa i crema la meitat de les estacions de tren. Destrueix convents i construeix la Sagrada Família. Les noves formes de propietat liberals i capitalistes estimulen el creixement econòmic, però resulten profundament injustes per a la majoria de la població. Tant és així que el carlisme expressa la nostàlgia per la tradicional aliança entre el tron i l'altar; però també representa la defensa de les formes de vida comunitàries. Tant de la comunitat nacional catalana contra el centralisme espanyol, com de les comunitats vilatanes contra la nova propietat burgesa. No és estrany, doncs, que Karl Marx afirmés que els carlins són el poble sense idees, però són el poble. ORIOL JUNQUERAS és codirector de la col·lecció En Guàrdia! de Cossetània Edicions.
|
