dijous, 29 de març de 2007
> No és això, companys
de set en set
JORDI GRAU.
Conec gent que el 1992 va ser detinguda, traslladada a Madrid, maltractada i que al final ni tan sols va ser jutjada perquè no hi va haver càrrecs contra ells. Ara Núria Pòrtulas està empresonada a Madrid i se l'acusa de col·laboració amb banda armada. Quan es pregunta amb quina banda armada, el director general d'Interior, parla de l'anarquisme extremista organitzat. Joan Boada s'ha prodigat, al diari i a la ràdio, per donar el seu punt de vista vehement i molest amb l'entorn familiar de la noia. Saura ni tan sols ha volgut rebre els familiars i Boada els diu que en cap país, ni el ministre ni el viceministre es reuneixen amb familiars d'un acusat de terrorisme. S'equivoca. En un país com el nostre no passa res perquè el conseller d'Interior rebi uns ciutadans aclaparats per la màquina de la llei. Un polític de volada ha de voler canviar la societat per a bé. Qui l'aplica, la llei, s'equivoca a vegades i en tenim mostres. Acusats absolts, sentències revocades, vulneració de drets... Un jutge diu una cosa i un altre la pot revocar. Ningú té la veritat absoluta i menys que ningú la policia. Però de les declaracions de Boada se'n desprèn un cert menyspreu a la presumpció d'innocència. «Ella potser no, però potser qualsevol altre podia haver posat una bomba», diu el director general. Però ella està tancada. Boada sembla abonar la tesi de l'actuació preventiva en tots els casos. I, no, no és això el que s'espera d'un govern progre. Això ho feien els altres.
|
