La nova política del govern de sobrietat en la gesticulació, de prudència i d'evitar sorolls ha arribat també als viatges oficials. La revàlida que viu Carod en el govern també és a l'exterior, malgrat que la foto de la corona d'espines està atribuïda a ell, tot i que va ser una ocurrència de Pasqual Maragall i ningú no treu mai la foto d'Antoni Castells amb la corona d'espines. I com que també hi ha un nou govern interessat que els afers estrangers siguin menys moguts que els viatges de Maragall, el vicepresident s'ha trobat amb un marcatge que, de fet, ja s'esperava. El de l'ambaixador espanyol a Delhi, Rafael Conde de Saro. L'ambaixador ja va anar a rebre Carod diumenge a la nit a l'aeroport Indira Ghandi i, des d'aleshores, l'acompanya als actes oficials amb una sola bandera, l'espanyola del cotxe oficial que comparteixen. Conde de Saro, fins i tot, ha decidit acompanyar la delegació catalana fins a la segona escala del viatge, Bangalore, on s'ha de signar un conveni entre empreses de biotecnologia. L'equip del vicepresident ha admès que en el primer acte oficial a Delhi, a la Universitat Nerhu, on es va signar un conveni per impulsar un lectorat de català, no hi va figurar la senyera per evitar una guerra de banderes i, de fet, al davant dels símbols, la secretaria d'Albert Royo hi posa l'èxit del viatge.

Rafel Conde de Saro va ser nomenat pel PP, però exerceix la seva feina amb la diplomàcia que se n'espera.

L'ambaixador va convidar a dinar al jardí de la seva residència a Delhi la delegació catalana, periodistes inclosos, va asseure's amb un independentista català i, després del dinar –amb plats típics del país, però també pernil de Jabugo i vins espanyols– va fer una roda de premsa conjunta amb Carod, en què va expressar la seva satisfacció de rebre la delegació catalana, «que ajudarà a donar a conèixer l'Índia a Espanya».

Carod va explicar que en la seva trobada de fa unes setmanes amb Miguel Ángel Moratinos, ministre espanyol d'Exteriors, ja van convenir desenvolupar la política exterior de la Generalitat amb «col·laboració, lleialtat i informació mútua» amb l'Estat. El mateix Carod va qualificar el viatge com a «prova pilot». Això sí, Carod va fer la roda de premsa en català i va argumentar, amb una diplomàcia que hauria signat l'ambaixador, que la dona de Conde de Saro, Maria Bassols de Conde, va néixer a Barcelona i, si vol, «parla la seva llengua amb tota normalitat». La senyora Bassols també té estudis de diplomàcia i va actuar d'amfitriona del dinar. I el seu bon gust s'estén als quadres de Ràfols-Casamada i Hernández-Pijuan –amb qui Carod, per cert, va felicitar el Nadal en les seves postals– que hi ha a les parets de la seva residència.