diumenge, 18 de febrer de 2007
> Til·lers i lledoners
NARCÍS SOLER. GIRONA..
He seguit amb atenció el cas de la plaça dels Lledoners de Girona. Un jardiner decideix, segurament amb bon criteri però sense consultar els seus superiors, que cal tallar una bona part dels til·lers que hi havia perquè estaven envellits i malalts. L'Ajuntament en un parell de dies substitueix els til·lers tallats per més til·lers. Perquè l'homogeneïtat sigui completa, també s'ha substituït l'únic lledoner que hi havia per un til·ler. Així la contradicció i la incoherència són també completes. Amb una mica més de reflexió aquesta era l'oportunitat única de tornar a la coherència, que seria tenir plantats lledoners a la plaça que porta el seu nom. Perquè sembla que tothom trobi d'allò més normal que hi hagi til·lers. La plaça porta el nom que porta perquè abans hi havia hagut lledoners, cosa molt ben documentada. Fins fa ben poc, encara en sortien rebrots entre els carreus de la font, i només les neteges actuals més acurades els han fet desaparèixer. Si fa anys es va abusar molt dels til·lers i algú amb poc seny en va fer plantar a la plaça dels Lledoners, avui dia ja és normal plantar lledoners. Uns arbres de presència hivernal semblant als til·lers, més robusts i amb menys malalties, més ben adaptats al clima de Girona. En ple mes de febrer encara som a temps de rectificar i plantar lledoners (si us plau, que no siguin americans) a la plaça dels Lledoners. Si no, la tindrem cinquanta anys més plantada com ara de til·lers híbrids i palmeres xineses.
|
