dijous, 4 de gener de 2007
> Incivisme absolut
la crònica
JORDI SOLER.
+ Detall d'un dels graons de l'escalinata de la Catedral de Girona malmesos per l'acció del 4x4. Foto: J. SOLER
|
Fa uns dies, i sembla que per una juguesca, un vehicle 4x4 va irrompre en l'escalinata de la Catedral de Girona i, a causa del pes i dels sobtats moviments del vehicle, alguns graons de pedra de l'històric monument van quedar visiblement danyats. Que el brètol que anava al volant del tot terreny se n'havia d'adonar, és obvi, però va optar per fer-se l'escàpol, cosa que no té res d'estrany, atès que hi ha criminals que atropellen vianants i fugen a tota llet sense preocupar-se gens ni mica de la víctima que han deixat estesa. En el cas de la grandiosa escalinata escarbotada, la sang, gràcies a Déu, no va arribar al riu. Això no obstant, hi va haver destrosses, i no fóra bo que les hagués de pagar qui no en té cap culpa, sinó qui les va ocasionar en un lamentable moment d'irreflexió, i això, en el supòsit que darrere dels fets no s'hi amagués una intencionalitat més vandàlica. Per sort per als pressupostos institucionals, una càmera va filmar l'automobilística proesa, de manera que no serà difícil esbrinar qui conduïa el 4x4 i portar-lo als tribunals com a responsable d'un atemptat contra el patrimoni històric gironí, que no és penjarolla de gall dindi. Si va guanyar la juguesca, i hi havia diners pel mig, probablement l'import de la multa i la factura de la reconstrucció dels graons superaran amb escreix la quantitat que es va embutxacar després de la bretolada. I sort que a les Pedreres encara hi ha calcària nummulítica idèntica a la que va fer malbé (això sí, durant algun temps es notarà la diferència entre la pedra vella i la nova de trinca). Com poden veure, el tema de la mala conducta al volant, tan recurrent en aquest espai, avui es repeteix, si bé amb una inusual modalitat, que no hauria de reeditar-se mai més. I és que a Girona no hi ha manera de fer passar per l'adreçador els automobilistes incívics. Al marge del cas en qüestió, la impunitat amb què es perpetren els mateixos tipus d'infracció en els mateixos llocs és, diguem, proverbial. De cotxes que entren als pàrquings de superfície per la sortida, on consta un senyal de direcció prohibida, n'hi ha així (el del carrer Güell, entre les places de Miquel de Palol/Prudenci Bertrana i carrer dels impressors Bro, n'és el millor exemple). De vehicles que fan cas omís del senyal de direcció obligatòria i giren a l'esquerra quan només ho poden fer a la dreta, o quan la fletxa blanca els obliga a continuar recte, tants com vulguin, i encara farem curt. I els excessos de velocitat, quina altra, també! L'autovia de Sarrià, tot i l'avís d'un hipotètic control per radar, és, per a molts, una magnífica autopista on és fàcil superar els 70/80 km/h. Ah, i el costum d'aparcar en doble fila, o davant dels que estan disposats en bateria, tampoc es queda a la saga d'aquest ominós rànquing de conductes abjectes. Tots ocupen el podi, un podi on caben molts més campions que en un de convencional. Per cert, ja vaig escriure un dia que tanta tolerància hauria de formar part dels nostres atractius turístics. O ser-ne el primer.
|
)
