Josep-Lluís Carod-Rovira ocuparà un càrrec fet a mida. Serà el primer vicepresident d'un executiu que en les negociacions prèvies va determinar prescindir de la figura del conseller primer perquè Montilla vol coordinar el govern i l'Estatut preveu que ho faci el conseller primer. Carod manté el rang simbòlic de número dos dins del govern, però perd les competències que en la darrera legislatura va tenir Josep Bargalló. El líder d'Esquerra ja va ser conseller en cap des del desembre del 2003 al gener del 2004, quan va haver de deixar el càrrec en fer-se públic que s'havia entrevistat amb ETA a Perpinyà mentre exercia de president de la Generalitat en funcions. Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament, política lingüística, esport i serveis religiosos són el paquet de competències del nou departament de la vicepresidència. També hi estan adscrits el Patronat Català Pro Europa, l'oficina del govern a París, la Casa de Perpinyà, el Centre d'Història Contemporània de Catalunya, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i l'Institut Ramon Llull. Pel que fa a les relacions internacionals, el vicepresident dirigirà la promoció exterior de la Generalitat, «el suport a les funcions de representació institucional» del govern a l'exterior, i coordinarà la participació de la Generalitat en els consorcis i organismes amb altres institucions, i els ens governamentals amb competències en acció exterior. No obstant això, és José Montilla el màxim responsable de les «polítiques i actuacions» davant la Unió Europea. Carod tindrà, per tant, un departament amb menys competències que un conseller primer. Alguns experts en dret i partits polítics, com ara CiU i el PP, qüestionen la legalitat de la vicepresidència, que no consta en l'ordenament jurídic.

Avui prendrà possessió. Carod entra de nou a l'executiu amb una llarga trajectòria política a l'esquena. Quan toca mirar enrere, acostuma a recordar que va participar en la lluita contra el franquisme i que va ser empresonat com un dels 113 membres de la comissió permanent de l'Assemblea de Catalunya. El 1987 va entrar a ERC, però abans va militar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1970-1977) i a Nacionalistes d'Esquerra (1980-1986). Va néixer el 1952 a Cambrils i és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona.