Des que es va obrir l'Espai Gaudí, fa una dècada, més de 8 milions de persones han entrat a la Pedrera per deixar-se seduir per la singular construcció de l'arquitecte modernista. L'Espai Gaudí, situat a les golfes i al terrat de l'edifici, és una exposició permanent que, tant en forma com en contingut, havia quedat desfasada respecte als nous temps, als nous tipus de públics i als nous mecanismes museístics de percepció i comunicació.

A més, paradoxalment, el que més desatenia l'exposició permanent era la mateixa Pedrera, un edifici que, fins i tot per als més especialistes, és difícil d'entendre i, per tant, cal explicar bé. La renovació que ha plantejat ara Daniel Giralt-Miracle ha fet un salt «de l'era analògica a l'era digital» i té, més que un repte, una missió: convidar la ciutat de Barcelona a tornar a descobrir aquest espai. «Qui més qui menys pateix una saturació de Gaudí. Però nosaltres oferim al públic, sobretot al local, una nova mirada d'un espai únic», explicava ahir el director de la Fundació Caixa Catalunya, Àlex Susanna.

Potser sí que hi ha saturació gaudiniana –tot i que l'Any Gaudí ja queda força enrere–, però el cert és que el recorregut expositiu pel nou Espai Gaudí és amè, ràpid, profitós, gens dens i, encara menys, superficial. És un recorregut «fàcil i divulgatiu. La teoria més complexa és entenedora per a un públic inquiet», precisa Giralt-Miracle. Hi ha poquíssimes explicacions literàries i, en canvi, molta cultura visual, «que és la d'avui», emfasitza Giralt-Miracle. És a dir, tot s'explica a través de maquetes i plànols, objectes i dissenys, fotografies i vídeos.

La visita amb l'ajuda de l'audioguia –en set idiomes– dura una hora. L'audioguia no és imprescindible. Sí que ho és, d'imprescindible, l'actitud de deixar-se embolcallar per la màgia d'aquest escenari, les golfes i el terrat, dues peces clau de la Pedrera que van generar molta polèmica quan es van construir perquè, amb la llei a la mà, no estaven permeses. Fins i tot es va arribar a obrir un expedient, però l'Ajuntament de Barcelona, segurament visionari del que significaria per a la ciutat aquell monument, va passar per alt la sanció. En comprar l'edifici, la Fundació Caixa Catalunya va decidir aprofitar al màxim aquest espai i convertir-lo en «una plaça pública a cinc pisos d'alçada respecte del carrer», remarca Susanna.

L'Espai Gaudí s'ha consolidat ara com un centre d'interpretació de l'obra de Gaudí, seriós per als especialistes i didàctic per al públic no entès, especialment els escolars. L'exposició permanent s'ha posat al dia amb un nou discurs, nou contingut i nova presentació. Només s'han conservat algunes maquetes, poques. «Diem més coses, més ben dites i més sintètiques», apunta Giralt-Miracle. Partint de què? «De les preguntes més habituals que ens feien els visitants», explica Giralt-Miracle. Giralt-Miracle fa 20 anys que estudia Gaudí, «i no me n'he cansat, cada dia descobreixo alguna cosa nova». Els seus nous descobriments també s'han incorporat a l'Espai Gaudí.

La nova exposició permanent continua fidel a l'arquitectura de les golfes i del terrat, «no en pertorba ni un racó». La visita enllaça deu punts essencials de Gaudí. El primer és una pinzellada d'introducció. Tot seguit, es fa un petit apunt biogràfic i es contextualitza el personatge en la seva època. El quart punt essencial està dedicat a la Pedrera. S'exposa una espectacular maqueta general (escala 1:33) que analitza especialment les característiques del mur cortina de pedra, l'organització i la situació dels patis, la superposició d'estructures (pilars de forja, columnes de pedra i arcs catenaris), la planta lliure, la disposició i el desenvolupament dels arcs de les golfes, les circulacions i les façanes. També es projecta un gran audiovisual, gravat dins d'un helicòpter, sobre l'exterior de la Pedrera (façana, patis i terrat), així com breus audiovisuals centrats en les aplicacions de forja i metall, fusta, guix i ceràmica, la pintura mural, el vidre i la llum. «El més inaccessible, allò que passa més desapercebut de la Pedrera, ho descobrim aquí», subratlla Giralt-Miracle.

Cinquè i sisè punts essencials: la predilecció de Gaudí per l'arc catenari, omnipresent en les golfes de la Pedrera: n'hi ha 273. Un arc que surt de suspendre en dos punts els extrems d'una cadena. En aquest àmbit, i en sintonia amb aquest experiment de Gaudí, s'ha instal·lat una impressionant maqueta coneguda com el sistema estereofunicular: un entrellat de cadenes suspeses al sostre. A través d'un mirall situat al terra, el visitant es troba les estructures que determinaven l'arquitectura (columnes, arcs, voltes...) tan singular de Gaudí.

En el setè àmbit, el visitant es troba un munt de pantalles dedicades a les obres més singulars de Gaudí, a part de la Pedrera: la cripta de l'església de la Colònia Güell, el Park Güell, la Sagrada Família i la Casa Batlló. L'explicació continua, en un nou àmbit, amb altres obres importants, d'entre les quals destaca un descobriment de Giralt-Miracle: els cellers Güell (al Garraf, al punt quilomètric 25 de la carretera de Barcelona a Sitges, actualment reconvertit en un restaurant), atribuïts fins ara a un deixeble de Gaudí, Francesc Berenguer. «He constatat que un 90% de la construcció és de Gaudí», reivindica Giralt-Miracle. També es poden veure, en aquest àmbit, per primer cop, tots els racons de la Casa Calvet (carrer de Casp, 48, Barcelona).

En el novè punt essencial, es demostra fins a quin punt Gaudí es va inspirar en la natura. Un fons marí fossilitzat, una petxina, un rusc, una ostra, unes garrofes seques... o un esquelet de serp pitó, que tant recorda el mateix Espai Gaudí. La visita es clou amb un àmbit inèdit, dedicat al disseny. S'hi exhibeixen mobles, ferramentes i paviments. El darrer audiovisual recupera l'encanteri de la Pedrera: és un recorregut pel camí de ronda que envolta les golfes.