CiU havia convocat els mitjans gràfics a les nou del matí davant de la seu del carrer Còrsega, on s'havia anunciat una sorpresa. I ho era. Els responsables de premsa van conduir la comitiva fins a la rambla de Catalunya, on es van trobar Mas esmorzant amb Laporta minientrepans, pastes, cafès, Coca-cola i suc de taronja. El cop d'efecte, després d'una segona setmana de campanya sense grans sorpreses del tipus DVD o notari, havia de ser que de la foto de Mas amb Laporta se'n deduís el suport implícit del president del Barça a CiU. Mas va explicar que fa uns quants dies va trucar a Laporta per dir-li que no aniria a la llotja del Camp Nou a veure el Barça-Chelsea, perquè vol veure'l amb la família als seus seients, i que Laporta li havia demanat fer un cafè. Fonts del Barça van confirmar que Laporta volia agrair a Mas, a títol personal, amb aquest gest que el president de CiU hagués signat per ell durant la darrera campanya electoral i que li hagués donat suport públicament quan es va estudiar la inhabilitació del president del Barça per no haver convocat les eleccions quan tocava. Mas va dir que Laporta no li havia ofert el seu suport «explícitament» i que tampoc l'hi havia demanat. A més, va dir que no van parlar de política.
Però avui José Montilla tindrà la mateixa instantània a la seva col·lecció, tot i que paradoxalment el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en el seu diari de campanya criticava ahir «l'obsessió malaltissa» de Mas per les fotos. Segons el Barça, la trobada és a petició del PSC i Laporta no hi té cap inconvenient. Segons el PSC, que ahir s'afanyava a dir que el Barça havia emès un comunicat –inexistent– en què negava el suport de Laporta a CiU, ho va demanar Laporta per conèixer el programa de Montilla. De la seva banda, Joan Puigcercós –que ahir, justament, presentava el programa d'esports– va recordar que Laporta també ha participat en actes d'ERC. Josep Piqué va qualificar tot plegat d'espectacle lamentable i va censurar que Laporta «hagi volgut donar suport a Mas», perquè s'identificarà el Barça amb una opció política.
PRECURSOR DEL «CANVI»
L'estiu del 2003 feia 23 anys que Jordi Pujol governava la Generalitat i Joan Gaspar esgotava la llarga etapa del nuñisme a Can Barça. Pasqual Maragall pregonava «el canvi» i Artur Mas es venia com el símbol d'una nova generació. Les eleccions catalanes havien de ser a la tardor, però al juliol es van fer les del Barça i, contra pronòstic, va guanyar el catalanista Laporta, bàsicament a Lluís Bassat. Aquell triomf servia a Maragall com a exemple del canvi i a Mas, com a exemple de relleu generacional. Per això, en les eleccions del novembre, hi va haver cops de colze per tenir la foto amb Laporta.
Tres anys més tard, Laporta i la seva junta Generació Power Point han portat el Barça a dos triomfs en la lliga i a una Champions. I el que és més important, han modernitzat la imatge, la gestió i el discurs del club, i hi han aportat un major grau de catalanisme. Una foto de Mas amb Laporta pot contrarestar les que es pugui fer Montilla amb José Luis Rodríguez Zapatero. No cal oblidar el suport social que té el Barça. I la reacció del PSC, ara que es parla tant de lideratges forts, no deixa de palesar que l'autèntic líder, després de l'adéu de la generació de Pujol i Maragall, és Laporta, de qui sempre s'ha especulat amb l'entrada en política. Va ajudar a crear el Partit per la Independència (PI), liderat per Àngel Colom i Pilar Rahola, es defineix com a sobiranista i se l'ha vinculat, per tant, a CiU i a ERC.
Aquest intent de neutralitzar-se els uns als altres no és nou. Els partits han passat de les grans dissertacions a la força de la imatge i tots els candidats tenen una col·lecció de fotos, per exemple, amb els bisbes catalans. Els partits han valorat sempre els suports externs a la política. Ahir mateix, ICV va anunciar el suport de Pilar Bardem, Almudena Grandes, Bernardo Atxaga i Ismael Serrano.
)
)
