Determinar què és i i què deixa de ser underground i què és o no és alternatiu portaria a un debat estèril. Sí que és evident, però, que l'oferta musical a Barcelona disposa d'un circuit que es regeix principalment pel boca-orella, que s'integra de propostes gens ortodoxes de petit format i en què, en cada ambient, figuren sempre un llarg seguit de cares habituals. Algun dia, com no ha deixat mai de succeir, molts d'aquests cantautors, músics i performers que pugen a escena cada nit en dotzenes de bars, locals i cases ocupades de la ciutat deixaran l'underground i entraran a formar part d'un circuit (discogràfiques, programadors, grans mitjans de comunicació...) que fins ara els ha obviat.
En l'any en què el karaoke sembla haver-se tornat a posar de moda, la còmica de Milwaukee Rachel Arieff, resident des de fa uns mesos a Barcelona, s'ha convertit en una de les sensacions de la temporada a la ciutat. Arieff ha representat periòdicament Cómo ser feliz todo el tiempo al Cafè Teatre Llantiol (aquest dijous se'n fa l'última sessió) però amb el que ha fet furor és amb les sessions d'anti-karaoke dels dilluns al Sidecar de la plaça Reial, en què una munió de freaks –alguns dels quals no s'han perdut cap cita– es desinhibeixen, micròfon en mà, mitjançant cançons de rock que mai ningú s'imaginaria que es poguessin cantar en un karaoke.
Un exemple que l'underground a Barcelona està més viu que mai i que es complementa amb la programació diària en bars i discoteques de Gràcia, Ciutat Vella, Poble Nou i el Born, que ja sigui en cicles de cantautors o descàrregues de salvatges grups de rock, intenten donar una oportunitat a propostes peculiars que, d'una altra manera, difícilment es podrien exhibir.
La interpretació, fa dos dilluns, de les cançons de The Rocky Horror Picture Show per la còmica nord-americana Rachel Arieff (a la foto) i els seus lacais va omplir a vessar el Sidecar, responsables de la qual van haver d'impedir l'entrada de més públic. Les sessions d'Arieff els dilluns a la plaça Reial van començar reunint fa vuit mesos vint persones i han acabat sent una de les grans sensacions de la temporada, amb una notable presència de públic estranger. Els últims mesos, quan bandes de rock com ara The Cult, Black Halos i Backyard Babies han acabat els seus concerts a la ciutat, han passat pels antikaraokes d'Arieff a fer una última copa i a desinhibir-se en la intimitat. / O. DURAN Si algú s'està guanyant a pols que se'l recordi quan, d'aquí a uns anys, es parli de la moguda underground de la Barcelona del 2006, aquest és Syd Barretina. Ni la mort fa uns dies de Syd Barrett, músic amb el qual s'inspira, ha impedit a Barretina continuar passejant-se per locals de Barcelona oferint diferents performances sota l'esperit de Pink Floyd. A la foto, amb El Verbo i Polo, dijous a l'Elèctric Bar, a travessera de Gràcia. / Ll. CRUSET. Un assaig a portes obertes de Sanjosex, aquest dissabte; un concert de punk de Vyvyan, l'endemà; i l'actuació, fa uns dies, d'una versió en titelles de Nirvana (a la foto) són algunes de les heterodoxes propostes d'aquest mes de juliol de l'Heliogàbal, un local històric del carrer Ramón y Cajal que, tot i les seves reduïdes dimensions, torna a estar a l'ordre del dia en el circuit alternatiu de Gràcia. / G. MASSANA.
)
)
)
