| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 30 d'octubre de 2024


dissabte, 17 de juny de 2006
>

Incert i feixuc, sí; però és un camí




Si en quedava alguna cosa, de l’oasi, la campanya pel referèndum de l’Estatut l’ha acabat d’ensorrar. Ha estat la campanya, i no pas l’Estatut, perquè és en aquestes últimes setmanes quan els partits han culminat la instauració en la vida política d’un clima de tensió i enfrontament inusual a Catalunya. No exactament tothom ni en la mateixa mesura, encara que la contribució estel·lar del PP és un fet que ofereix ben pocs dubtes.

Però no és aquest estat de coses el que demà se sotmet a la consideració dels ciutadans. Ni tampoc no és el moment, ara, d’avaluar l’actuació de cada partit en el llarg i tortuós procés d’elaboració de l’Estatut. Ja hi haurà temps, a la tardor, de passar comptes.

El referèndum ha de servir, de fet servirà, només, per dir «sí» o per dir «no» al text que se’ns proposa. D’aquí que qualsevol altra opció –sigui el vot blanc o el vot nul, o l’abstenció–, totes legítimes, no tingui, a la pràctica, cap més efecte que el de perjudicar el resultat, sigui quin sigui. No hi haurà res pitjor, per a Catalunya, que un sí o un no tímid, vacil·lant, fruit l’un o l’altre d’una baixa participació o d’una escassa diferència.

Convé, doncs, exercir el dret al vot. I fer-ho en sentit positiu o negatiu, cosa que implica prendre una decisió no gens fàcil per un gran nombre de ciutadans, seguidors distants del dia a dia de la política, que confiaven a trobar en la campanya els arguments que orientessin definitivament el seu vot. Un desig de difícil satisfacció quan els partits, en general, han actuat pensant més en les eleccions de la tardor que no pas en el referèndum de demà.

Petit o gran –això dependrà en bona part de la voluntat i l’encert dels governs que hagin de desenvolupar-lo, aquí i a Madrid–, l’Estatut que se’ns proposa representa un pas endavant respecte al que ja tenim. En això hi està d’acord tothom, excepte el PP, que sempre ens voldrà fer menjar en un altre plat. El sí, doncs, marca un camí, incert i feixuc, sí; un camí, en qualsevol cas, que costa de trobar en el legítim i respectable no d’Esquerra.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Maragall crida a «decidir» sense por la futura relació de Catalunya amb Espanya

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.